dimecres, 29 de maig del 2013

La cirera, el bombó de l'hort


Encara recordo amb claredat l'hort de casa els pares, on el meu germà i jo jugàvem gairebé cada tarda, enfilant-nos al cirerer i a l'albercoquer. L'hort de la casa on vaig créixer era ben gran, prou com per encabir-hi un parell de cirerers, l'alebercoquer, un nesprer, un llimoner, dos avellaners, una prunera, hortalisses i també plantes ornamentals. Quan grimpàvem al cirerer, de passada,  sempre arreplegàvem un bon grapat de cireres, quan n'era el temps, per menjar-nos-les allí mateix.

Aquells temps ara ja queden lluny, però mai no oblidaré el color d'aquelles cireres acabades de collir, dolces, sucoses i d'un color roig rubí difícil de descriure. De cireres, encara ara, en continuo comprant perquè les trobo boníssimes, però ja no en tinc a l'hort. I és en aquest sentit que la trobada de la que avui us parlo, i que va tenir lloc el passat 22 de maig al Parc Agrari del Baix Llobregat, m'emociona especialment perquè, altra vegada com quan era menuda, vaig poder collir cireres directament de l'arbre. L'oportunitat va aparèixer gràcies al Consorci de Turisme del Baix Llobregat , que va convidar un grup de bloguers a visitar els camps de cireres i degustar les cireres, en el marc de la campanya que s'està duent a terme al Baix Llobregat i que porta per nom 'Els sabors de l'horta'. Us en faig un petit resum.

Crònica del Presstrip de Gastronomia del Baix Llobregat

La cirera del Baix és un cultiu tradicional del Baix Llobregat al qual prop de dues-centes famílies es dediquen. Aquesta comarca produeix la meitat de les cireres de Catalunya, fet qeu la converteix en la principal productora del país. La cirera d'aqueta zona és una fruita dolça i exquisida, es cultiva sobretot a les muntanyes de Santa Coloma de Cervelló, El Papiol, Sant Cliemnt i Torrelles. La protecció de les muntanyes i les brises del riu i el mar permeten a les cireres del Baix una maduració lenta i equilibrada per adquirir una mica i un sabor excepcionals.

16.00 h: La jornada va començar als horts de la masia de Can Colomer, propietat d'una família d'agricultors de cirerers que gestiona la finca. Ells són els que tenen cura dels cirerers des de fa ja 500 anys, generació rere generació. Fan créixer més de 20 varietats de cirerers, que vol dir, més de 20 varietats de cireres, tot i que al món encara n'hi ha més.. I cà! Que no ho sabia pas, que quan anem al mercat compréssim aquest munt de varietats. Es veu que, segons com, les comprem barrejades, perquè així els venedors poden marcar-los un preu més alt, si apunten que la varietat que es ven és la cara. En Josep Pascual, pagès de Can Colomer i productor de cireres, ens va fer de guia pels camps que cultiva i va explicar-nos les peculiaritats d'aquest fruit, increíble per la seva lluentor, i que bé podríem qualificar com (ja veieu el títol de l'entrada), 
EL BOMBÓ DE L'HORT. 

Josep Pascual, pagès de Can Colomer

En Josep va lamentar que, enguany, l'aigua ha fet i encara farà, que algunes cireres s'esberlin i no es puguin aprofitar. L'aigua les infla i fa que es rebentin. I són molt difícils de vendre, fins i tot per a fer conserves, perquè el temps que perdem des de la collita fins al trasllat de la fruita a l'obrador o la indústria per fer-ne conserva no és prou curt u i la cirera, ja pel camí, comença a fer-se malvé, microorganismes perjudicials les ataquen de seguida. Què vol dir això? Que la cirera esberlada s'haurà de llençar, inevitablement. Tota una llàstima, tenint en compte que són tan dolces com les altres, i així ho vam comprovar en tastar-les.

Aquí podeu veure l'exemple d'unes cireres esberlades i també exemplars de diferents varietats de cirera.

Vam seguir circulant pel camp i, fins i tot, en Josep ens va oferir una paperina de paper perquè l'omplissim i poguéssim degustar les delicioses cireres del Baix Llobregat. D'altra banda, també ens va continuar parlant de les característiques de cireres i cireres, com per exemple, la forma de collir-les. les cireres creixen a partir del que s'anomena "ramellet de maig", una protuberància vegetal que sorgeix de les branques, i que cada any va creixent. No s'ha d'arrencar mai, sinó que cal collir les cireres amb cura, només amb la cua. Aquesta, si pot ser, ha de quedar subjecta a la cirera. Si la traiem obriríem una ferida a la cirera i això podria atraure més fàcilment els "bitxos" dolents. 

Més cirerers del camp de Can Colomer, varietats més dolces.

En Josep també ens va explicar que combinen files de diverses varietats de cirerers, ja que així faciliten la pol·linització i fecundació de la llavor. També els insectes són importants a l'hort dels cireres, pel mateix efecte pol·linitzador. El que no convé, però, és que hi hagi ocells a prop. És per això que, de tant en tant, sentíem forts espetecs a l'hort, que provenien d'uns falsos "trets" que disparen per esporoguir les aus predadores de cireres.

17.00 h: El següent pas va ser el tast. Vam tornar a la Masia de Can Colomer on ens esperàven la Cristina Roig, professora d'alta cuina i col·laboradora del Parc Agrafi del Baix Llobregat, i el Gerard Solís, autor del llibre 'Bojos per les cireres', considerat l'any 2005 la Millor Monografia Culinària del Món al Gourmand World Cookbook. El tast va consistir en una cata a cegues de quatre de les varietats de cirera que cultiven als horts de Can Colomer: la Ruby, la Early Bigi, la Burlat i la Odile. 

Cristina Roig i Gerard Solís

La cata a cegues

Un cop finalitzat el tast, acompanyat per un pa de cireres, va arribar el còctel, un fantàstic Vodka tònic amb cirera creat per Gerard Solís i que incorpora el gesamí, la canyella, el vodka, la tònica i el kirsh.

Vodka tònic amb cirera

18.30 h: El següent pas va ser, ja fora de la masia, la visita que vam fer a la Colònia Güell. 

Colònia Güell i parlament institucional de les autoritats i responsables del consorci. Tast de cava de les Caves Roger Goulart de Sant Esteve Sesrovires.

A la Colònia Güell ens esperaven alguns restauradors de la zona del Baix Llobregat. Bé, si només dic alguns em quedaria curta, perquè van ser molts els qui ens van oferir una degustació de plats elaborats amb cirera. Plats complerts, sofisticats, variats, acolorits, dolços i salats, plats que ens van deixar amb la boca oberta i que mereixen un aplaudiment. Aquí teniu el resum fotogràfic. Aviso que és llarg!

Rajada en escabetx de cireres farcida de moixernons i xutney de "cua llarga" (Rest. Amarena)

All blanc amb cireres (Rest. Andalucía)

Llom de bacallà amb crema de porros i cireres (Cal Mingo)

Brandada de bacallà amb cireres (Casa Nostra)

Farcellet cruixent de formatge D.O. Pirineu i cirera del Baix (Ona Nuit)

Mil fulls de bacallà confitat amb salmorejo de cirera i pernil d'ànec (El Capritx)

Llom de bacallà amb dues textures de cireres i allioli negre (El Castell Hotel Restaurant)

Torrija amb cirera de Sant Climent (El Elefante)

Tosta amb seitó i Mojo picón de Cirera del Baix 


Coca de cireres, seitó i formatge de cabra (El Mirador de Sant Just)

Fantasia de cirera amb còctel de cirera al cava (Simfonia)

Cerasis crepito meringue

Clafoutis de foie amb cirera

Bonítol fumat amb cireres

Llom de conill amb ceba de reguig i cireres del Baix Llobregat (El Palau Vell)

Tartaleta amb crema de cirerak, gelee de maduixa (L'Àpat)

Cruixent de cirera farcida de formatge i bacon (La Lluna En Un Cove)

Ceviche amb cireres (Major Trenta-Sis)

Dim sum (Toc al Cor) de Kamut amb cèrvol i cireres semi confitades del Baix (El Diván de los Sentidos)

Clafoutis de foie amb cireres (El Petit Bonet)

Albergínia escalivada i cirera escalivada amb torradeta i pernil


Més informació






































22 comentaris:

  1. Marina, que entrada más chula. En casa teníamos también un cerezo y no hay color con las que se compran, se puso enfermo y se acabaron las cerezas. Este año hemos plantado dos, a ver si hay suerte, besos.

    ResponElimina
  2. Tenen una pinta espectacular totes les receptes! jo també recordo els cireres del poble i el bones que eren.. Aquest any, totes les que he provat estaven mancades de dolçor... aquest temps de pluja i humit... Petons!

    ResponElimina
  3. mare meva quina pinta tot!! m'ho enduria tot a casa!! ufff petons

    ResponElimina
  4. Caram Marina, quina jornada més interessant i quina entrada més complerta. Jo també he tingut la sort de poder menjar les cireres directament de l'arbre a casa d'uns amics i, el què varem gaudir!!! Petons.

    ResponElimina
  5. Marina, una crònica molt maca, quina sortida més interessant!!

    Llàstima que ja no puguis gaudir d'aquestes cireres del propi hort...

    Petonets!

    ResponElimina
  6. que maravilla de entrada! me encanta la definicion de cereza como bombon del huerto! la describe tal cual es una delicia! bicos

    ResponElimina
  7. Els teus records d'infància també són els meus, molt bonics!!!
    Gràcies per la crònica, una jornada fantàstica!!!
    Les cireres són un vici, comences i no pots parar, boníssimes, encara que al preu que van... tela marinera!!!
    Petons, bonica!!!

    ResponElimina
  8. Ostres! Quina infinitat de plats que es poden fer amb cireres! I l'entrada fantàstica Marina! Jo encara no les he utilitzat mai per a fer cap recepta, però ara que comencen a arribar, em sembla que ho provaré, perquè, com ve diu el títol de l'entrada, són el bombó de l'hort! ;)

    Una abraçada guapa!

    ResponElimina
  9. Quina enveja (sana) Marina! Quin goig de plats! Jo avui he estat contenta perquè ja he vist cireres a un preu raonable, imagina't si em porten al paradís de les cireres....em torno boja! Una abraçada i gràcies per compartir l'experiència!

    ResponElimina
  10. Qué bo estava tot, encara que no vaig arribar a tastar tots els aperitius, eren molts.
    Va ser una tarda molt agradable i per vosaltres que veu visitar els cirerers encara més. La meva avia tenía cirerers i recordo quan el meu fill gran tenía un any, el buscavem i estava sota el cirerer menjant cireres.
    Petons.

    ResponElimina
  11. Si m¡ ho haguessis dit...només havia de traspassar el riu....La de vegades que he voltat per allà...A més vaig fer la comunió a la Colònia Güell.

    ResponElimina
  12. Mare meva....m'he quedat sense paraules!! La de plats que es poden fer amb cireres!! Quina gana m'esta entrant... Petons!

    ResponElimina
  13. Quina entrada més interessant! tinc una debilitat, són les cireres!! quantes varietats vàreu poder tastar?

    ResponElimina
  14. Ostres si que es poden fer de plats amb cireres. m'encanten les cireres però sempre les menjo crues .
    petons

    ResponElimina
  15. mucha gracias Marina por esta estupenda crónica y desde luego fue una tarde magnifica y encima en el mejor marco posible la Colònia Güell.
    Un lujo de tapitas
    peto

    ResponElimina
  16. uala, quina trobada més interessant!
    I quina passada els tastets de cirera, realment són espectaculars!

    ResponElimina
  17. Ei, tot i que em vaig perdre aquesta visita, la veritat és que la primera part ja la vaig fer l'any passat en unes jornades familiars de descobriment dels productes del Baix. Això que jo em vaig anar amb la meva nena gran a collir cireres: http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/06/holeriturisme-al-delta-del-llobregat.html

    Ara la demostració culinària a la Colònia Güell, quina passada!!! I jo que només em menjo les cireres de postres....

    ResponElimina
  18. Que delicioses són recent cullides, els meus pares en tenen dos arbres i les gaudim molt. Quina plats tant bons els d'aquesta trobada. petons

    ResponElimina
  19. Uau!!!! quina passada i quina enveja, la veritat!!!

    El record de la fruita acabada de collir de quan ets petit sempre queda... en el meu cas és un albercoquer i les cireres de la Maria Lola :-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  20. Quina jornada més exquisida!! Totes les propostes són delicioses! Un reportatge interessantíssim!! Petonets!

    ResponElimina
  21. Marina, que llarga i enriquidora entrada. Diumenge, més cireres.
    Nani

    ResponElimina
  22. M'encanten les fotos! Fan venir unes ganes de repetir. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé, i va ser una descoberta totes les opcions amb les que es pot jugar amb les cireres.

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...