Vaig veure aquesta recepta a Cuina per a Llaminers. A partir de la seva proposta vaig fer aquest pastís, que la Mercè havia titulat flam de formatge amb cítrics però que, segons els qui vam tastar aquestes postres, vam decidir rebatejar amb el nom de pastís, per la textura que agafa.
La Mercè té, segons el meu parer, el millor blog de postres en català, perquè a més de fer propostes originals i unes fotos precioses, és molt didàctica, de manera que no és difícil reproduir una recepta seva, tot i que no n'aconsegueixi el nivell de presentació que ella ens mostra...! D'altra banda, també he incorporat un truc que el Pep Nogué ens va explicar en un taller de cuina al Bon Preu. Es tracta de fer un granissat ratllant una fruita natural, prèviament congelada. Ara us ho explico, tot plegat.
Ingredients:
250 g de llet semi desnatada
500 g de formatge Quark
150 g de sucre en gra
5 ous
pell de llimona ratllada
pell de llima ratllada
la polpa de la llima
D'entrada, escalfem la llet fins que arrenqui al bull. Després, parem el foc i hi fiquem la pell de la llimona i la llima, prèviament netejades i sense la part blanca. La polpa de la llima la posem al congelador. Ja veurem després perquè la farem servir*.
Ho deixarem infusionar durant 20 minuts i, després, colarem les pells i la resta de tel que ens hagi pogut formar la llet.
A continuació, deixem que la llet s'acabi de refredar, a temperatura ambient. Després, hi barregem la llet amb el formatge, el sucre i els ous.
Ara, omplim un motlle de silicona rectangular amb la crema. Prèviament, l'untem amb mantega.
El posem a coure al bany maria durant 90 minuts, a 160 ºC. Passat aquest temps, el traiem i el deixem refredar.
Quan ja sigui fred, el girem del revés i hi ratllem una mica de pell de llima per sobre.
*I, d'altra banda, agafem la llima que havíem deixat al congelador i la triturem amb la batedora.
Agafarem el granisat de llima i l'escamparem pel voltant del pastís, perquè hi doni un contrapunt refrescant i líquid, que contrastarà amb el pastís cremós.
Aquest pastís ens el vam menjar en un sopar amb el Xesco Bueno, la Maria Esteve (i els fills d'ambós), l'Òscar Starbasse, la Cristina de l'Òscar i el Manel. Va ser després d'haver fet la verema d'una part del raïm a Ca l'Esteve, una jornada genial amb boníssima companyia.
Ha de quedar un flam molt gustós i refrescant!
ResponEliminaÉs una recepta molt ben pensada, Marina! El detall de la llimona granitzada al voltant... I tu li has donat la volta, però amb el torradet a la vista, també estaria molt bé, clar què aleshores la llima no resaltaria tant. De totes maneres a de ser ben bo, què és l'important. :))) Petonets.
ResponEliminaQuina bona pinta fa aquest pastís, deu estar deliciós!!
ResponEliminaPetons!!
És veritat: la Mercè té un super blog però el teu pastís fa una pinta increïble i la presentació no està gens malament!! D'això es tracta Marina: d'agafar ideas i fer-les nostres :) Sinó fos així, la majoria de nosaltres ja podríem plegar perquè aviat estaria tot dit!! ;D
ResponEliminaUna abraçada!
P.S - I m'ha agradat molt això del granissat de llima!
Que maravilla cielo, solo con ver las fotos ya saliba una. Si queda algo me apunto a darle el remate final porque tiene que estar de chuparse los dedos.
ResponEliminabesines
tremendo de bueno y de refrescante y ademas saborearlo con tan buena compañia mas bueno aun
ResponEliminaBona setmana
Petons
Espectacular!!! amb el granisat de llima ja "es el remate de los tomates"... segur que no va quedar ni una engruna!!
ResponEliminaPetonets
Noia, quina presència...amb el que a mi m'agraden els cítrics i el formatge...i el toc de la llima congelada em sembla genial!!! Felicitats!
ResponEliminaM'imagino l'aroma cítrica del pastís I aquestes notes de frescor del granisat I començo a ensalivar....unes postres suaus I lleugeres, m'agraden. Petons.
ResponEliminaUmmmmmmm que cosita tan deliciosa¡¡¡ , me encanta¡¡¡, besos
ResponEliminaCremoset i fresc per als ultims moments de calda que encara puguin restar. M'agrada molt l'acabat, i no se que tenen els citrics que dan molta vida als postres. Un petonàs.
ResponEliminaQuina cosa mes tremenda !!!m'encanta el gust que deu tenir...molt bona recepta...ets genial !!!
ResponEliminaPetonets.
Tiene una pinta espectacular con ese colorido! El toque de los cítricos con el queso me encanta! Felicidades!
ResponEliminaespectacular!!! i te pinta de ser fácil d´elaborar
ResponEliminaabraçada Marina
ostres, te una pinta de ser suau i passar sense gana ...que son els que m'agraden!! m'ho apunto Marina! petons
ResponEliminaOhh que fàcil i deliciós!! Els citrics li deuen donar un toc genial! petons
ResponEliminaPero qué delicia Marina, un postre muy muy original, además la presentación preciosa, lo tiene todo!
ResponEliminaUn besito enorme
Sembla boníssim i fresquet! ideal per ajudar a pair un àpat consistent! Marta
ResponEliminaCremós i cítric, sembla fet a mida per mi. I menjar-lo amb tant bona companyía molt millor encara.
ResponEliminaPetons.
Degué ser boníssim, té una pinta de ser refrescant i de textura suau. Els pastissos de formatge sempre vénen de gust. Besades
ResponEliminaHa d'estar boníssim Marina, m'ha encantat el granissat al voltant, molt original. Petons!!
ResponEliminaMmmm que bo! refrescant i amb un toquet cítric que m'encanta!!
ResponEliminaQuin nivell, bravo!
ResponEliminaPetonets.
Té una pinta espectacular... els cítrics deuen quedar boníssims
ResponEliminaUau Marina!! Gràcies per les teves paraules sobre el meu blog!! :)
ResponEliminaT'ha quedat genial i combinat amb el granissat devia ser ben bo!!
Petons
Un pastís molt referescant! Ideal després Petonets d'un àpat festiu! Petonets!
ResponElimina