dijous, 26 de novembre de 2015

Cassoletes de caviar de garoina i caviar de bròquil amb maionesa d'all negre


Sovint, la improvisació a la cuina és una gran amiga. Quan menys t'ho esperes, se t'encén la bombeta i penses: - I si provés...? I ho quan poses en pràctica, et resulta fàcil d'elaborar. I quan ho tastes dius sense dubtar-ne: - Era això el que estava buscant! Tot això us ho dic perquè avui publico una tapa que, no per ser fàcil de fer, deixa de ser deliosa i delicada, i que va sorgir fruit d'aquesta improvisació de la que us parlava. 

Gràcies als productes que em va fer arribar la prou coneguda marca Espinaler he pogut tornar a tastar una de les menges que em transporta a l'adolescència; la garoina, també batejada com a garota, uris, oriç, garota de roca, bogamarí o eriçó de mar. N'anava a pescar a la Costa Brava, dins l'aigua gelada, a l'època més bona per a pescar la garoina, el gener. Ara ja fa temps que ho he deixat de fer.

Buscant una mica més d'informació sobre aquest marisc, he llegit que té grans propietats, com per exemple explica la Gastroteca: "El principal component de la garoina és l'aigua i, per tant, el seu valor energètic és relativament baix. Conté una quantitat destacable de proteïnes d'elevat valor biològic i pràcticament no conté greixos ni hidrats de carboni. Pel que fa als minerals, és una bona font de ferro, necessari per una correcta formació dels glòbuls vermells,  així com de fòsfor, que intervé en la funció cerebral."

Aquesta vegada, com he dit, he tastat la garoina d'una altra manera, sense pescar-la. M'ha arribat enllaunada i rotulada com a "caviar d'eriç". No deixa de ser curiós que aquest caviar sigui, ni més ni menys, que la part reproductora de l'animal, les gònades, les que produeixen les cèl·lules sexuals. Caviar sovint s'associa a un menjar exquisit. I potser per això la garoina sempre m'ha semblat un xic pornogràfica (permeteu-me la llicència), si més no, en el seu color roig i en el gust de mar intens. 

Aquí us deixo una recepta, fàcil de fer i que no necessita cocció. A més de les propietats de la garoina, també incorporo a la recepta un ingredient d'alt valor biològic, com és l'all negre. Entre d'altra coses, té 10 vegades més aminoàcids que un all convencional.

Ingredients:
caviar de garoina (gònades d'eriç de mar) Espinaler
1 rovell d'ou
125 ml. d'oli d'oliva verge extra
1 all negre
un pessic de sal
bròquil fresc
Cassoletes de brisa (comprades o les feu vosaltres)
Escates de sal


Comencem a preparar els ingredients que farciran les cassoletes, que en aquest cas ja he comprat cuites. Ratllem el bròquil amb un microplain, perquè ens quedi una textura de caviar. Seguim, preparant la maionesa d'all negre batens el rovell d'ou, l'oli d'oliva i un gra d'all negre (suficient). Hi afegim un pessic de sal. 


Ara, omplim les cassoletes. Al fons, el caviar de garoina. A sobre, un rajolí de maionesa d'all negre (m'ha quedat força líquida i per això he optat per a fer servir el biberó). Al capdamunt, hi he empolsinat el caviar de bròquil. Finalment, ho he rematat amb unes escates de sal, que potenciaran el gust de tot plegat.


I ja ho tenim a punt! Us recomano consumir-ho poc després d'haver muntat la tapeta, ja que si trigueu gaire us podrieu trobar que la cassoleta se us estova. Bon profit!





Aquests són alguns dels productes Espinaler que vam poder tastar a casa.




5 comentaris:

  1. Marina, has preparat una "improvisació", per llepar-sen els dits

    ResponElimina
  2. Aquesta tapa sortida sobre la marxa és espectacular...i molt bona idea de cares als àpats festius que s'acosten! Gran destí als productes Espinaler!!! Petonarros!

    ResponElimina
  3. menudo aperitivo preparaste! se ve bien rico bicos

    ResponElimina
  4. Quina originalitat Marina, deuen estar molt bones, per sorprendre als nostres convidats.
    Petons.

    ResponElimina
  5. Per llepar-se els bigotis!! Què bones les garoines!
    Petons!

    ResponElimina

Gràcies per visitar-me, m'ajudes a seguir aquí! Fins aviat!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...