Ahir ja us vaig explicar que aquesta setmana passada vaig fer massa de pizza. A casa, les pizzes sempre són amb massa casolana. No m'agrada, comprar-la feta, perquè mai té el gruix ni gust que jo busco. Doncs bé, la que us explicava al post anterior era la pizza vegetal. Avui us explico la que us havia promès, una delicatessen que se us desfarà a la boca i que és tan fàcil de preparar que no podreu estar-vos-en.
Ingredients:
Pernil de jabugo acabat de tallar
Ruca fresca
nous
formatge roquefort (o similar)
Anet
massa de pizza (explicada aquí)
És important que el pernil sigui de pota o bé acabat de tallar ja que en volem aprofitar els marges de greix del mateix pernil, que quan col·loquem damunt la pizza calenta se'ns desfaran i afegiran gust a la massa. Hem tingut la sort que els reis d'enguany li han portat una paletilla al Manel, o sigui que ara ho tenim fàcil per aconseguir bon pernil acabat de tallar.
El primer que fem és agafar la bola de massa de pizza i estirar-la amb un corró. Hi afegirem un rajolí d'oli d'oliva i anet sec per sobre. A diferència de la vegetal, en aquesta no hi posarem tomàquet triturat a la base, ja que ens deixaria una acidesa que ara no busquem. Tampoc no courem la pizza amb tots els ingredients, sinó que la posem al forn només amb un dels ingredients, de moment, el formatge. Simplement, el que farem serà esmicolar el roquefort, que també pot ser formatge blau, gorgonzola, etc, per sobre la massa. Així:
Aíxí mateix, ja la posarem al forn. La courem a 200 ºC durant 8 minuts, aproximadament, vigilant que es vagi daurant per tots costats. La resta d'ingredients els posarem un cop la pizza ja sigui cuita.
Com us he dit, quan surti del forn hi afegirem la resta d'ingredients, que així mantindran la frescor que busquem en aquesta pizza. Primer, i de seguida que tinguem a fora, hi posarem el pernil. Veureu com el greix dels talls es desfà i s'integra a la massa... i comença a desprendre una aroma boníssima...
A continuació, hi afegirem les nous esmicolades.
I, finalment, a sobre de tot, la ruca. Regarem la pizza amb una mica d'oli d'oliva i ja la tindrem a punt!
Bon cap de setmana!
good pizza, and very good photos!!
ResponEliminaCom tu dius aquesta pizza és una DELICATESSEN, m'agraden tots els ingredients, i junts en una pizza que sempre ve de gust ja és la bomba! Petons
ResponEliminaUau, Marina té una pinta esplèndida! Si la pizza d'ahir ja em va agradar... Aquesta m'encanta! Ara que encara ens queda una mica de pernil a casa, de la panera de Nadal, la faré aquest cap de setmana!
ResponEliminaPetonets :D
Jo també la faig casolana i no ens agrada de cap manera més casi!! ejjeej unes receptes vegetals genials!!! petons
ResponEliminaVeo que ya te has aficionado al paso a paso,que paciencia que tienes¡¡ Esta pizza esta claro que esta sublime y imposible no probarla.A mi cada vez mas me gusta tambien el añadir rucula le da un punto de sabor y frescor brutal
ResponEliminaBon cap de setmana
peto
Ufff com m'agraden a mi les pizzes cassolanes i aquesta amb aquests ingredients ha d'estar increible!!! pernil, roquefort, nous... i el toc verd de la rúcula, genial!!!
ResponEliminaPetonets
Aquesta combinaciò d'ingredients, la trobo perfecta, deu d'estar bonissima !!, Petons i bon cap de setmana.
ResponEliminaMarina, quina pizza! Mentre explicaves com es desfeia el greix del pernil, em semblava que m'arribava l'olor...... Delicatessen total! Jo només substituiria el roquefort per un formatge més suau, perquè els forts són massa per mi. Però la resta dels de casa la devorarien tal qual. I això d'acabar amb la resta d'ingredients en cru I el raig d'oli li dóna un aspecte fantàstic. Petons.
ResponEliminaQuina pizza més bonaaaaaa, s'haurà de provar, la combinació m'encanta,
ResponEliminaOh Marina que bona!!! m. encanta tot el que has posat. A casa en faig moltes i m´agrada variar tant la massa com el farciment. Petonets i bon cds.
ResponEliminaM'encanta el pernil, sobretot cru i amb el punt de calor der la massa que fa que es fongui el greix es una passada de bo.
ResponEliminaPetons.
Deliciosa!!! La ruca a la pizza la vaig descobrir a Roma....un gran descobriment!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Ondia, quina bona combinació això de l'amanida fresca per sobre de la piza calenta. Te la copio :D
ResponEliminaNyam Marina! Quines ganes de menjar-ne. Combinació boníssima
ResponEliminaUna pizza de luxe! M´agraden tots els ingredients que hi has posat. I molt bo el pas a pas de l´elaboració de la massa. Jo també l´he feta...és tota una satisfacció!
ResponEliminaCuanto tiempo que no te visitaba Marina.
ResponEliminaMe parece fantastica esta pizza.
Ahora dare una vueltecita por tu blog que llevo una temporada muy vaga.
Besos preciosa.
deliciosa... no me importaria tenerla por aqui en un par de horas lista para la cena de hoy.... que la cerveza ya la tengo
ResponEliminaQue pinta tan deliciosa!
ResponEliminaEsta no me la pierdo, cae pronto en mi cocina seguro
Besitos
Lila
MMM deliciosa, que pinta !!! dan ganas de comerse un pedacito ya.... con una cerveza bien bien fría, con el calor bochornoso que tenemos imaginate, besotes
ResponEliminaAIIIIIIIXXXXXX!!!!! I QUIN PECAT MÉS GROS!!!! Ara mateix li fotria una queixalada a la pantalla!!! Quina pinta més bona que fa!!! Enhorabona!!!! Te la furte per a la meua llista de receptes!!!
ResponEliminaM'ENCANTA!!! Així, amb majúscules i tot. Deliciosa.
ResponEliminaPetons
Una pizza deliciosa! Jo també prefereixo posar-hi el pernil, un cop cuita, perquè així manté més el sabor! Una abraçada i espero que hagi anat bé el cap de setmana!
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminanena uina "cosa" més bona......
mil petonets Susanna
Què bones les pizzes fetes a casa! Aquesta combinació m'encanta!
ResponEliminaUna pizza saníssima i boníssima!
ResponEliminaNomés dir mmmmmmmm.... arriba la flaire fins el Baic Camp ;-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Hola Marina, has preparat un pizza, diferent original i amb molt bons ingredients, m'encanta.
ResponEliminaOoooooh!! Quines pizzes més delicioses!! A veure si m'animo, ara que he fet el curs de pa... :) Petonets!
ResponElimina