No és la primera ni l'última que faré. La focaccia és una recepta que m'encanta com queda feta a casa. La vaig descobrir, que no vol dir tastar, al taller del Joan Muntada que ja vaig explicar aquí. És un pa italià molt esponjós i molt aromàtic, que podem menjar sol o bé com acompanyant de pernil o formatges, i fins i tot farcit amb aquests o altres ingredients. La meva anterior recepta va ser la d'una focaccia aromatitzada amb tomàquets deshidratats i romaní. Aquesta vegada l'he fet amb ceba, i m'hi agrada més! Aquí teniu la recepta, per si us hi animeu. No heu de tenir por perquè no és difícil, només cal que tingueu força temps, perquè els temps de repòs són llargs. Ah! I moltes ganes d'amassar, perquè com més pasteu la massa, més bona us quedarà!
Ingredients:
500 g de farina de força
500 g de farina de força
10 g de llevat cru
350 g d'aigua
50 g d'oli d'oliva verge extra
10 g de sal
A dins un bol, comencem a pastar la farina i el llevat cru esmicolat amb l'aigua i la sal. El greix (l'oli) l'afegirem més tard. Els greixos sempre al final.
Quan ja tinguem la massa lligada, la seguim treballant a sobre un marbre o taula de treball. L'hem de pastar sempre de fora cap a dins, i ben bé, durant 15 minuts. Quan hagi passat aquest temps, introduïrem la massa dins el bol altra vegada i hi afegirem l'oli. Remenarem bé, fins que l'oli quedi ben integrat. Ja veureu que, a poc a poc, la farina anirà xupant tot l'oli. Ho hem de pastar estona perquè les mol·lècules de la farina es trenquin.
Quan tingueu l'oli incorporat a la massa, tornarem a pastar sobre el marbre, 10 minuts més, i després, la deixarem reposar durant 60 minuts, tapant-la amb un drap.
Passat aquest temps, la dividirem en dos trossos, l'estirarem sobre una safata de forn, prèviament pintada amb oli (ens sortiran dues peces de focaccia) i deixarem que la massa torni a reposar 30 minuts més, també tapada.
Un cop ja ha reposat, tornarem a treballar la massa, fent amb els dits uns petits sots, que són característics de la focaccia. També la condimentarem amb la ceba laminada i el romaní.
Haurem preescalfat el forn a 200 º C i ara hi introduïrem la focaccia, que courem durant 15 minuts, aproximadament.
I ja la tindrem llesta! a mi m'agrada molt menjar-la calenta o tèbia, acompanyada d'un bon tall de pernil salat. En tot cas, trieu l'ingredient que més us agradi. A veure si us hi animeu!
A nosaltres também ens encantan la focaccia... i de tant en tant cau!
ResponEliminaLa de ceba i romaní acostumem a fer-la quan volem acompanyar formatges. Amb pernil també ha de quedar bé!
PTNTS
Dolça
molt bona aquesta focaccia! Queda boníssima amb ceba i romaní... Una abraçada Marina!
ResponEliminahttp://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Quan vam estar a roma vem disfrutar més menjant focaccia a tothora que pasta o pizza que és lo més típic. espero trobar temps per a poderla preparar, que ara m'han vingut ganes de menjar-ne. petonets
ResponEliminaQuina pinta...ha des er aromàtic i gustós! Ets una mestra panarra! Petons!
ResponEliminaMarina t'ha quedat molt bona !! Sempre que veig una recepta de focaccia hem venen ganes de fer-la, però no trobo el moment de posar-mi.
ResponEliminaPetons
Super buena,gustosa y aromatica y siempre apetece¡
ResponEliminaPeto
MMmmmm...amb ceba i romaní!!!! Però que bona!!! M'encanta la combinació!! Penso que el romaní lliga molt amb la focaccia, almenys jo ho associo així.
ResponEliminaPetons i bona setmana, Marina!
Olga
Boníssima!! M'encanten les focaccies i aquesta combinació d'ingredients és deliciosa!! Petonets!
ResponEliminaTe una pinta....hummmmm!!!!!!!!
ResponEliminaAra que vaig a preparar el sopar, em cruspiria un bon tros.
Sembla una mica laboriosa, però intentaré fer-la. M'apunto la recepta.
Petons
Quina gana només vore-la! La combinació de ceba i romaní és perfecta!
ResponEliminaCristina
Uf! Que boníssima!! amb una copeta de bon vi, i un tros d'aquesta focaccia jo ja faria...Petonets
ResponEliminaÀngels
la focaccia es bonissima y casolana, ummmm,
ResponEliminaJo la trobo tan bona que me la menjo sola, amb un raig d'oli. I amb ceba i romer és deliciosa. N'he de fer sí o si. Petons.
ResponEliminaLes focaccies son mol adictives Marina. Un aspecte molt i molt bo.
ResponEliminaPetons.
T'ha quedat fantàstica!! Molt gustosa!! l'he provat amb romaní i hi dona una aroma i gust boníssim! petons
ResponEliminaSón tan bones que per mi és un luxe menjar-ne, i així amb ceba i romaní és com més m'agraden! quina gana que m'està entrant!!! un petó!
ResponEliminasimple i perfecte! m'encanta la foccaccia amb pocs ingredients, pero sobretot que duguin alguna especie! petons
ResponEliminaFantàstica Marina! Jo sóc molt de focaccia, m'agrada moltíssim i és que a casa ens encanta el pa, la pizza...! I amb el toc de l'oli d'oliva i el romaní trobo que és espectacular! I així amb la ceba... que bona!
ResponEliminaPetons!
Aquesta recepta panarra me l'apunto...la focaccia amb la ceba i l'herbeta ha de ser boníssima! Petons!
ResponElimina