Restaurant La Cava de Tàrrega, un lloc on val la pena aturar-se

Ja sabeu que, en aquest blog, hi trobareu principalment receptes. És clar que també hi ha alguna cosa més... la cuina no es troba només als fogons, sinó també entre amics, companys, família, festivitats senyalades i restaurants. I és per això que avui vull aturar-me en un dels restaurants que, recentment, ens ha agradat molt, La CAVA de Tàrrega. Ja vam veure una ressenya signada per en Josep Sucarrats, en parlava molt bé, la vam llegir detingudament. Aquest  passat cap de setmana  hem estat amb el Manel per les terres de La Segarra perquè he presentat un llibre de relats a Cervera. Com a "gastrocuriosos" que som :-) , ho hem aprofitat per baixar fins a Tàrrega (Urgell) i deixar-nos temptar per un dels restaurants de tapes més ben pensat dels que hem tastat mai, on la relació qualitat preu és excel·lent.

La CAVA és una de les filles d'una empresa mare, els Fogons de Forès, creada per un grup de joves professionals de la restauració que estima el bon producte, proper, de temporada i autòcton; i el transforma perquè arribi al client de la millor manera. Aquest grup ja compta amb tres espais on podeu tastar el que fan: el Xiringuito Aigua, als Jardins Príncep de Girona de Barcelona; Fogó, al carrer de Castillejos, 158 (Encants de Barcelona), i La CAVA, al carrer de Mestre Güell, 5, de Tàrrega (centre).

Tapes al plat és l'slògan que ja observem al porxo del restaurant La Cava i també a la seva targeta de presentació. És un restaurant que prima la qualitat d'aquestes tapes que anuncia i renuncia a l'ostentositat i a la despesa en altres elements no comestibles, com ja us explicaré més endavant. 

El local és petit, atapeït gairebé sempre de gent, però no és claustrofòbic perquè tampoc no hi caben moltes taules. Un sostre alt i força il·luminació acompanyen l'espai amb el bullici de comensals que hi dinen o sopen cada dia. Si heu d'anar-hi, reserveu taula amb antel·lació perquè gairebé sempre és ple! Així ho vam fer nosaltres, reservant, menys mal... Les taules, petites i quadrades, de fusta clara i sense estovalles, tovallons de paper de color bordeus i cadires còmodes sense traspassar la línia senzilla que caracteritza aquest lloc. Una barra que s'estén en un costat, de fusta, i al fons, s'observa un pernil duroc que també trobareu a la carta i podreu tastar, si us ve de gust.

Però parlant de carta, no n'hi trobareu. Vull dir, que no trobareu la carta tradicional que us podrien portar a taula, sinó que veureu totes les tapes escrites en una gran pissarra que hi ha en una de les parets. D'aquesta manera, en aquest restaurant on totes les despeses estan molt ben rumiades, s'estalvien costos en elements potser no tant necessaris com la qualitat del menjar, que reitero que és excel·lent. 

La Cava (i la resta del grup de Fogons de Forès) està capitanejada per Albert Marimon, un xef amant del bon menjar que va ser nomenat Cuiner de l'Any al Fòrum Gastronòmic de Girona 2013. És un xef que mima la cuina i això es nota en la tria dels productes, les presentacions dels plats, les coccions, el gust, la varietat de tapes, en aquest cas... és increíble la meravellosa taperia que tenen a Tàrrega! I modestament amagada en un carreró cèntric de la ciutat.

Com us he dit, a La Cava no us donaran cap carta sinó que sereu vosaltres mateixos els qui triareu les tapes que voleu, mentre aneu llegint les que tenen escrites en una enorme pissarra i no sabeu per quina decidir-vos... N'hi ha tantes i tan temptadores que es fa molt difícil escollir!

A més de veure-hi unes delicioses tapes, hi descobrireu productes nous, que és una de les millors coses que et poden passar quan vas a un restaurant. O no? Per exemple, nosaltres hi vam tastar els cuguls (una hortalissa que em va recordar el porro i l'api que segons ens van explicar és la tija de la planta que fa l'all quan està creixent, abans que faci la flor, més informació a All de bell tall) i el morritort (una planta amb les fulles comestibles, amb un punt picant, menjada crua), que no havíem sentit anomenar mai... i d'altres plats suculents amb productes que ja coneixíem però que no havíem tastat de la manera com ho vam fer, per exemple, l'ortiga, que jo només havia tastat en sopa o infusió, i el saüc, que treballen per fer-ne bunyols i un pa de pessic.

Al Manel i a mi ens encanta anar de tapes, però ja sabem que això de les tapes està tan de moda que tothom s'hi veu amb cor, de fer-ne. I de vegades la decepció arriba massa d'hora, només veient-les... en aquest cas, vam gaudir a tope i sí, ens vam posar les botes. :-)

I comencem el festival del dinar amb...

PATÈ DE CANSALADA per obrir la gana (només feta amb cansalada)

PA dels que fan plorar... de bo!

PATATA BRAVA "LA CAVA" amb allioli de codony i sofregit de tomàquet

SARDINA DE LA COSTA AMB TOMÀQUET DESHIDRATAT DE LA VALL D'ARAN AMB CEBA BLANCA... quina sardina més sucosa i gustosa! I els tomàquets, molt tendres...

TARTAR DE POLTRE AMB MORRITORT, MOUSSELINA DE MORRITORT I GELAT DE MOSTASSA, amb cargolina de pa

La carn de poltre la vaig deixar pel Manel (ara no puc menjar carn crua) , però la resta era una delícia...!

CIRERES AMB ANGUILA FUMADA, SALSA DE CIRERES, CEBA BLANCA I CLARA D'OU PICADA

un bombó salat, dolç, àcid, intens... irresistible i de temporada, amb cireres!

HUMMUS D'ORTIGA

Sorprenent, la manera com també treballen l'ortiga en un hummus deliciós amb bunyols lleugers de cigró

FALS ARRÒS AMB CÚGULS

I és que en comptes d'arròs, està fet amb espelta! Un cremós tipus risotto que ens va entusiasmar... 

I què... encara en volem més? Doncs vam guardar un forat per les postres, sí...

TOU AMB CREMA CATALANA I REMOLATXA

** el tou és un tipus de formatge, i era a la base de les cassoletes de crema. Aquest no ens va acabar de fer el pes, perquè la combinació era estranya... la remolatxa no era dolça.

FORMATGE AMB FRUITA DE TEMPORADA

Sorprenent el gust cremat del formatge, semblava llenya a la boca! El punt tebi, molt interessant. I les fruites (albercoc, cirera, maduixa) hi acompanyaven molt bé, de plena temporada!

Aquí vam acabar... no us podré anomenar el vi que vam prendre perquè només el Manel va fer dues copes de vi blanc (jo aigua, què hi farem!). Si us hi heu fixat, molts dels plats s'acompanyen amb plantes silvestres, cosa que em va entusiasmar, potser per la dèria boscana que em surt per les benes des de ben petita. Més enllà de l'anècdota i la moda de fer servir les flors comestibles als plats, no gens menys preable, en aquestes presentacions amb les herbes i flors fan una funció estètica important. Queden o no queden bonics, aquests plats? 

Vam sortir de LA CAVA molt satisfets i amb ganes de tornar-hi aviat. Llàstima que ens quedi una mica lluny...! Ah! I no us preocupeu per la butxaca. Tot això que veieu aquí només ens va costar 17 euros per persona, begudes incloses. No està gens malament, no?