Ja era hora, quines ganes que teníem d'acabar el trasllat! Ahir vam entregar les claus del que ha estat el nostre pis durant un any i set mesos. A partir d'avui, iniciem nova vida a un piset que, ja des de bon principi, ens ha transmès bones vibracions. Esperem estar-hi bé i fer-nos-hi encara més feliços. Encara ens queda feina per a fer, ens ho diuen les caixes encara per obrir que s'arraconen al passadís i a les habitacions, però ara que ja estem instal·lats, ja se'ns ha acabat la pressa i ho anirem fent tot, mica en mica.
Sense pressa, precisament, és com us recomano cuinar aquests calamarsets, que vaig cuinar l'altre dia perquè ja no es podien esperar més, i mentre el Manel carregava algunes caixes del trasllat. Ens va agradar molt, aquest platet, i com ja us vaig comentar fa poc, ens va servir de soparet improvisat de mudances, ja que de temps per anar al mercat, poc n'hem tingut!
Ingredients:
200 g de calamarsets
2-3 tomàquet
1 ceba
2 grans all
1 pessic de julivert
oli, sal i pebre
El que fem primer és posar a coure la ceba, tallada fina, i el tomàquet, que haurem pelat i trossejat. No cal ratllar-lo, a mi m'agrada fer-lo "a la bruta", que s'hi trobin els trossets. Hi afegirem una mica de sucre, per treure l'acidesa del tomàquet, i també la sal. Ho anem coent, a foc mig.
A continuació, traurem els ulls dels calamarsets (una feina un xic entretinguda perquè n'hi ha molts i molt petits, així que si no voleu, no cal que ho feu). Els afegirem al sofregit de ceba i tomàquet.
Ho seguirem coent, a foc mig. També hi afegirem un parell de grans d'all picats.
Seguim sofregint, i hi afegim una mica d'aigua, si cal, i perquè no se'ns enganxi. Ho rectifiquem de sal i pebre.
Ja portem 40 minuts de cocció. Ara és el moment d'afegir-hi el julivert.
Ho courem cinc minuts més i... llestos!
Marina, qué buena pinta tienen estos calamarcitos, una salsa para no dejar de sucar. Bss.
ResponEliminaMolt bons!!!! ja me'ls menjaria ara mateix amb un crustonet de pa!!
ResponEliminaPetonets
A aquesta hora que la panxa ja es queixa és un pecat veure aquests calamarcets...! han d'etar bonísssim!!! petó
ResponEliminaEstàn boníssims els calamarsets amb un bon troç de pa, però em fa tanta mandra netejar-los...
ResponEliminaPetons.
Marina, uns calamarcets, per llepar-se els dits, i sucar pa sense parar
ResponEliminaDe toma, pan y moja!!
ResponEliminaA cambio de un plato de calamares como este, con gusto te ayudo desempacar las cajas que aún tienes en el pasillo. Se ve delicioso!!
ResponEliminaJo no li diria soparet sinó soparàs...això si que és una bona manera de celebrar la fi del trasllat! Petons!
ResponElimina