Aquest és un d'aquells pastissos que feia temps que tenia pendents. El vaig veure al blog Las recetas de la Tata de la Maria i la seva filla Júlia, a qui vaig tenir ocasió de tenir com alumnes en un taller de cuina d'aprofitament que vaig impartir fa temps i en el que van ser molt aplicades, s'ha de dir! Elles, al seu torn, van treure la recepta de Lorraine Pascale. I jo em vaig dir... guarda aquesta idea que segur que un dia en treuràs profit! I així va ser. Aquestes setmanes, ja ho vaig comentar no fa pas gaire, som força estones a casa. La nena ens deixa poc temps per voltar i fer altres coses, però com que és molt bona i no plora gaire, a la cuina sí que m'hi puc estar estones mentre ella, bonica, ens fa gran companyia.
Vaig decidir fer aquest pastís sense recórrer a cap recepta, només fent servir el que la memòria encara guardava del pastís de iogurt clàssic, fàcil i ràpid i només amb un afegit, la xocolata. Així que si teniu ganes de fer unes postres divertides que no us portin gaire feina, aquest dolç és el que us recomano fer, per menjar sol o acompanyat d'una bona xocolata desfeta, per als dies de fred que ben aviat arribaran. A nosaltres ens va servir per compartir un bon berenar amb la Lara, l'Aleix, ma mare i la mare del Manel. No en va quedar ni una engruna!
Ingredients:
1 iogurt
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura d'oli
1 mesura de sucre
3 ous
1/2 got de cola- cao
1/2 sobre de llevat en pols
vainilla (opcional)
El que és difícil de fer d'aquest pastís no és la barreja d'ingredients, sinó la composició que haurem de fer de la massa crua dins el motlle per enfornar. En tot cas, res tan difícil que no es pugui fer encara que no se sigui un professional... he he he.
Barregem, doncs, els ingredients: els ous, la farina, l'oli, el llevat. Quan tenim la barreja homogènia, separem la meitat de la massa en un altre bol, a la que hi afegirem el cola - cao (o cacau pur, com vulgueu). Remenarem de nou aquesta meitat de la massa.
Agafarem dues mànegues pastisseres i començarem el muntatge. Caldrà que una mànega l'omplim de la massa sense cacau i que, l'altra, l'omplim amb la de cacau. Començarem a fer un cercle amb la massa de cacau al centre del motlle per enfornar (procureu que sigui un motlle rodó). A continuació, hi aboqueu una mica de massa que no porta cacau, al centre. I anem repetint l'operació, ara l'una, ara l'altra. Fins que esgoteu les masses.
Ara, enfornem durant uns 20 minuts a 170 ºC. El temps dependrà de la mida del motlle, ja que si és més gran la massa tindrà menys gruix i trigarà menys a coure. Si és més petit, trigarà més. Aneu-ho vigilant i punxeu el centre amb un escuradents quan creieu que ja és cuita, l'escuradents ha de sortir ben sec.
Passat el temps d'enformat, ja el podeu treure. El desemotlleu i ja el podeu servir! acompanyeu-lo amb xocolata desfeta (blanca o negra) o una mica de melmelada d'albercoc o taronja i ja veureu que bo que queda!
T'ha quedat molt esponlòs Marina i el tall queda molt maco, es un pastís que vé de gust tallar-lo per menjar.
ResponEliminaPetons.
Quin tall més maco, jo també la tinc a pendents des de molt de temps!
ResponEliminaI enhorabona per la nena, agaudir molt i molt!!!
Una abraçada,
palmira
T'ha quedat molt bé!! Quines línies més ben definides!
ResponEliminaPetons,Marina!
Olga
T'ha quedat molt bé Marina i el dibuix molt ben definit:
ResponEliminaPetons
Molt xulo!!! Gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaUna abraçada
Qué curiso se ve!! Seguro que estaba de muerte!!!
ResponEliminaEstreno web y sorteo, pásate!!!!
Ohhhhh.....el faré aquesta setmana mateix!!! Petonarros!!!
ResponEliminaaquest pastís l'he vist mil cops però mai l'he fet! aquesta Lorraine es una crak! apuntada la recepta! petons
ResponEliminaQueda muy atractivo a la vista y bueno por supuesto¡¡
ResponEliminabona setmana
peto
Quina bona pinta nena, a qualsevol hora be de gust , tan suau....ufff...quina gana !!!!
ResponEliminaPetonets i mes petonets que ara u em de repartir amb la teva preciositat....moltes felicitatsss !!!!
Que bé que t'ha quedat Marina! Jo també el tinc pendent des de fa molt de temps, a veure si ara que te l'he vist a tu em decideixo! Un petó bonica!
ResponEliminaLes receptes que m'agraden
És un coc super vistes pel fácil que és de fer. Mai en queda ni una molla :-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quin tall de bescuit més maco que queda! Ho provaré a casa i a veure si tinc prou pols per fer unes circumferències tan perfectes! Una abraçada! Anna de retallsdecuina.cat
ResponElimina