Crema de Sant Josep

La diada de Sant Josep sempre em recorda el meu avi. Ell se'n deia, de Josep, i per això cada any, el dia 19 de març, la meva àvia preparava una de les cremes de Sant Josep més bones que he tastat mai. Era suau, però amb un punt de gra, i fetes amb un midó que ella mateixa aixafava en un cassó. Jo era petita i no recordo exactament com era, d'on venia, vull dir, però devia ser sòlid ja que veia com la meva iaia dissolia una pastilla dins un cassó amb aigua, molt poca, i ho aixafava amb una cullereta de cafè. Després, seguia el procediment habitual fent servir llet, ous, sucre, canyella i llimona. La seva crema feia molt bona olor, i la servia en uns platets de postres de porcellana que tenien, a les vores, el mateix color de la crema, de manera que encara la feien semblar més i més deliciosa... quina llàstima, no haver-ne fet fotos!

Avui us explico la versió de crema de Sant Josep o crema catalana (encara no he trobat qui m'expliqui bé on rau la diferència ni l'he sabut trobar) que he fet enguany. L'he recuperat del llibre Repostería Monacal de les Hermanas Clarisas i l'he versionat una mica, a la meva manera.

També podeu consultar les  receptes de cremes en anys anteriors: crema de Sant Josep, crema especiada de vainilla, crema xocotaronja, natilles cacau i crema catalana de carbassa.  

Ingredients:

1/2 l. de llet

200 g de sucre

5 rovell d'ou

20 g de farina

50 g de midó (maizena)

1 branca de canyella

la pell d'una llimona

llavors de cardamom (opcional)

Preparem la crema de la manera següent: primer, barregem els rovells d'ou i el sucre. Les clares, les reservem per a fer unes altres postres, que ja us explicaré un altre dia. Mentrestant, bullim la meitat de la llet amb la pell de llimona (també guardarem la llimona per una altra recepta), la branca de canyella i les llavors de cardamom. Un cop arrenqui al bull, ho retirem un moment del foc, ho colem i ho afegim la barreja anterior d'ou i sucre. Ho tornem a posar tot al foc, a foc baix, i anem remenant. 

Ara, barregem la farina i maizena amb l'altra meitat de llet, en fred. A continuació, ho colem i ho afegim a la barreja anterior.  Anem remenant a foc mig fins que s'espesseixi, cosa que passarà aviat, i apaguem el foc. Encara calenta, introduïm la crema als recipients on la servirem. Jo n'he fet servir uns de més petits i transparents i unes altres amb terrines de fang, més clàssiques.

Ara ja només falta cremar la crema. Empolsinem la crema amb sucre i amb el cremador de mà o amb el bufador, com ho he fet jo, cremem el sucre. I ja ho tenim a punt!

Felicitats a Joseps i Josepes!!