No m'estendré en explicar-vos que el "mollete", aquest pa fet a base de farina, aigua i llevat i de molt poca crosta s'ha posat de moda, perquè ja ho va fer no fa pas gaire i molt bé el meu estimat Manel, com podeu consultar aquí. El que sí que us explicaré, però, és que va ser ell qui l'altre dia va arribar a casa amb un paquet de quatre "molletes" a punt per coure. Bé, de fet, ja estan mig cuits, l'únic que els cal és acabard'enrossir la fina crosta a la torradora, com ja us explicaré més avall.
Aquest mollete, potser molt innovador en els restaurants de moda, està farcit d'una melmelada dolça d'albergínia. Encara que vaig ja una mica tard perquè la temporada de verdures d'estiu s'acaba, he pogut arreplegar un parell d'albergínies i n'he fet melmelada (si busqueu en aquest blog, veureu que hi ha unes quantes receptes dedicades a les conserves, tant dolces com salades).
Un dels ingredients que, personalment, crec que més bé lliguen amb les conserves dolces de verdures és el formatge, i si pot ser, de cabra. Aquí ho tenim. I per arrodonir l'entrepà, un punt cruixent amb els crustonets de pernil salat i ruca per a refrescar-lo.
Ingredients:
Mollete
300 g Albergínia
150 g de sucre
àcid cítric o suc de llimona
pernil salat tallat a daus petits
rulo de cabra
Abans de començar, volia fer-vos notar que aquesta recepta no porta sal, i és que amb el salat del formatge i el del pernil ja en tindreu ben bé prou.
Comencem fent la melmelada d'albergínia, que és el que ens portarà més temps (calculeu una hora i 15 minuts). D'entrada, traiem la pell i tallem a daus iguals l'albergínia. La posem en un cassó, juntament amb un rajolí d'àcid cítric. També incorporem el sucre. Ho remenem bé perquè el sucre es reparteixi per tot arreu. A foc mig, anem coent. Primer veureu que se us forma una sopa i que aquesta, a poc a poc, comença a fer bombolletes (senyal que s'inicia l'almíbar).
Seguiu coent fins que l'albergínia quedi molt i molt reduïda i canviï de color. A continuació, la retirem un moment del foc per a triturar-la amb la batedora (si voleu una melmelada ben fina) i la torneu a posar al cassó i seguiu coent, ben bé, mitja hora més. Quan ja sigui espessa i tingui un color perlat, pareu el foc.
Fiqueu la melmelada dins un pot (molt millor si és de vidre) i la guardeu a la nevera. Així tindreu una semiconserva. Si voleu fer una conserva que us duri més caldria que esteril·litzessiu els pots i tanquessiu bé. (Teniu més informació aquí)
Ara, el que fem és torrar el mollete durant 2 minuts a la torradora, i després l'obrim pel mig i amb compte amb un ganivet.
Posem a punt els ingredients pel farcit. Abans, però, enrossim els dauets de pernil en una paella perquè siguin ben cruixents.
I ara, ja procedim a farcir. Untem una meitat del "mollete!" amb la melmelada d'albergínia. A sobre, hi disposem el formatge (tres o quatre talls, depenent de la mida del pa), seguim repartint per sobre els dauets de pernil cruixent. I, finalment, hi col·loquem unes fulles de ruca. Ho tapem amb la part de sobre i... a gaudir! I sense coberts!
Uy Marina, ja tastaré aquests molletes!! el que segur que faig és aquesta melmelada d'esbargínia, té una pinta espectacular!!
ResponEliminaEls molletes son uns panets que fan de molt bon menjar i amb el farciment que has fet deuen ser molt bons.
ResponEliminaPetons.
L'entrepà al.lucinant...i la recepta de la melmelada apuntadíssima...aquesta setmana n'he fet de pebrot...o sigui que d'albergínia caurà ben aviat, encara que ja no en sigui època! Petonarros!
ResponEliminaMenudo bocata! :) I això de la melmelada d'alberginia fa mooolt bona pinta!
ResponEliminaUn petó!