dimarts, 29 de novembre del 2011

Sopa de llenties vermelles amb salsa d'alls tendres


La llentia vermella és ideal per fer sopes o, en la versió triturada, cremes. Perquè cou més ràpid i queda més desfeta que la llentia verda (la més habitual) o la pardina. A mi m'agrada fer-ne, de tant en tant. A l'estiu les vaig amb amanida o pèsols i les menjo fredes. Però a l'hivern m'agraden més en sopa o triturades com una crema, perquè queda molt fina En tot cas, aquest llegum és molt nutritiu, ric en ferro i zinc, i redueix els nivells de colesterol. Bé, i a més de tot això, és boníssima i molt útil per iniciar aquells infants a qui els costa menjar llegums.

Jo compro aquestes llenties al Cibulet o al Zea Mays però les podeu trobar en qualsevol herboristeria o botiga de menjar ecològic. Heu de vigilar amb les llenties que ens venen en alguns supermercats, ja que les llenties poden haver estat tan tractades que perden moltes de les seves propietats. Malgrat tot, és bo saber que aquestes llenties són menys nutritives que les altres, ja que es tracta d'una llentia pelada.

Per aquesta recepta només us calen quatre coses: brou de verdures, una fulla de llorer, dos bitxos, alls tendres, oli i sal. Les courem només 10-15 minuts, ja que es couen molt depressa. Per fer la salseta, agafeu els alls tendres, els talleu petits i els barregeu amb oli. Feu una emulsió amb l'ajut d'una batedora. I obtindreu aquest color tan formós (com ja vaig explicar al Bacallà amb sobrassada i mel amb salsa d'alls tendres), tot i que aleshores vaig triturar tot l'all tendre (fulles i tronc) i per això era més fosc. En aquest cas, només vaig utilitzar les parts més properes a l'arrel.

dilluns, 28 de novembre del 2011

'Un Nadal sostenible' - Curs de cuina i decoració nadalenca

Aquí teniu un xic d'informació del curs que imparteixo els propers 12 i 19 de desembre a Sabadell. Si us animeu i voleu fer-lo, les inscripcions ja són obertes!

* Dilluns 12 i 19 de desembre:
___________________________________________________________
UN NADAL SOSTENIBLE: CURS DE CUINA I DECORACIÓ NADALENCA
___________________________________________________________

El Nadal és una festa que ens recorda que els àpats familiars i el bon menjar ja truquen a la porta. Sovint, creiem que menjar bé vol dir menjar car. Però, moltes vegades, la solució barata, ecològica i sostenible és molt a prop nostre. Només cal posar-hi una mica d’imaginació i tot és possible! En aquest curs aprendrem a decorar la taula i la casa amb restes d’aliments i amb ingredients que manipularem (mòbils pels avets, centres florals, joguines divertides, etc). També explicarem com preparar aperitius originals amb productes que sovint tenim a casa. Transformarem aliments quotidians per a fer presentacions que sorprendran als comensals.
Si vols un Nadal sostenible, no t’ho perdis!

A càrrec de: MARINA ANTÚNEZ, periodista, humanista i pagesa aficionada.

- PROGRAMA DEL CURS-

* Dilluns 12 de desembre:
"LES RESTES ORGÀNIQUES, OBJECTE DE DECORACIÓ NADALENCA"


Us donarem algunes idees per aprofitar les pells de fruita, closques d’ou i de fruits secs, taps de suro, com element decoratiu. Per fer centres de taula, penjolls per l’arbre de Nadal, pel pessebre, pels comensals.... Un petit taller per muntar una taula i uns plats ben originals. Explicarem com fer l’assecat d’aliments, la conserva en alcohol, els trinxats de closques, les pintura d’aliments...

*Dilluns 19 de desembre:
"ELS APERITIUS DE FESTA, FETS A CASA"

Us explicarem algunes receptes fàcils per aprofitar els aliments que molt sovint tenim a casa o que podem trobar fàcilment als mercats. La idea és vetllar per escollir productes de temporada i locals. Farem degustació de tapes. Us donarem algunes idees per muntar les presentacions dels plats de manera ben original amb les receptes que ja haurem explicat. Demostrarem que amb aliments quotidians es poden obtenir presentacions sorprenents! Aperitius de demostració a la sessió: piruletes de formatge, pingüins d'oliva negre, patates xips fregides amb oli d'oliva i espècies, Vol-au-vent d’alvocat i pernil, Montadito de moniato i remolatxa amb sopa de roquefort, pa amb tomàquet i pernil, , Formatge amb melmelada de tomàquet i olivada (en got)

Us esperem al curs. Per aprendre a decorar, a descobrir menjars, i, sobretot, a reciclar!! Un Nadal sostenible és possible només amb una mica d’imaginació! Apunta’t ja a Secretaria.

El curs es realitzarà els dilluns 12 i 19 de desembre de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre a la sala d'actes de la UES. Cal inscriure's a la secretaria de l'entitat (c/Salut 14-16, Sabadell).
__________________________________________________________________
Secció Natura de la UES - 33 anys fent conèixer, estimant i defensant la natura
__________________________________________________________________

Més informació: Curs de Nadal a la UES.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Pastes de filo amb cabell d'àngel fet a casa i panses

Amb només tres ingredients podem fer meravelles, segons com. Aquesta recepta només porta pasta filo, cabell d'àngel i panses. Però ha resultat ser un caramelet que ha agradat a tothom. Que com l'he fet? Us ho resumeixo.

Primer, he disposat una carbassa de cabell d'àngel al forn uns 10 minuts a 200 ºC, just perquè després em fos més fàcil pelar-la.

Després, l'he pelat, he tret les llavors (això costa una mica, però amb paciència...). I a continuació l'he trossejat, l'he pesat (1 kg) i l'he posat en una olla. Aleshores he pesat el sucre. Normalment, la proporció per una melmelada és de 70 - 100 g. Així que ho he fet aproximadament. Així que hi he posat uns 600 g, perquè a mi no m'agrada molt dolça. Un cop ha passat ben bé 1 hora i 1/2 ha quedat així:

L'últim pas ha estat tallar en rectangles la pasta filo (per cert, és molt delicada i s'asseca de seguida) i l'he farcit amb un caneló de cabell d'àngel. Quatre panses al damunt i llestos. Bé, he barnissat la pasta amb rovell d'ou perquè em quedés més cruixent i brillant.


divendres, 25 de novembre del 2011

Copeta de pebrot escalivat i blat de moro


M'agraden les receptes d'aprofitament. I, sobretot, perquè no m'agrada llençar el menjar. Després d'aquestes dades esgarrifoses de la quantitat de menjar que es llença al nostre país, ara més que mai, hem d'intentar fer-nos ressò de totes aquelles idees que, a les persones que ens agrada la cuina, puguin ajudar a cuinar sense llençar. Aquesta d'avui és, precisament, una d'aquestes propostes.

Tot va començar amb un pebrot sobrer que havia escalivat el dia anterior. I una llauna de blat de moro que ja tenia oberta feia dos  dies. Vaig posar el pebrot en un bol i el blat de moro en un altre. Al primer bol, al del pebrtot, hi vaig empolsar un rajolí d'oli d'oliva verge extra, un polsim de sal i un xic de pebre negre. Al segon bol, amb el blat de moro, hi vaig ruixar un raig d'oli oliva, un pessic d'orenga i un xic de sal.

A tots dos bols hi vaig incorporar un rajolí de crema de llet i ho vaig passar per la batedora, fins que les dues cremes van quedar ben fines. L'últim pas va ser emplatar-les, o engotar-les, en aquest cas. En una copeta de vermut. Heus aquí el resultat.

dijous, 24 de novembre del 2011

Llet merengada. Campanya Gran Recapte d'Aliments

Ha arribat el dia en què blocaires d'arreu fem sentir la nostra veu per ajudar a difusió de la iniciativa del Banc dels Aliments. El Gran Recapte d'Aliments s'ha organitzat per divendres 25 i dissabte 26. Recolzant aquesta campanya, uns 80 blocaires publiquem receptes fetes amb els aliments bàsics que demana el Banc: arròs, llegum sec, tomàquet en conserva, tonyina en conserva, llet i oli. Ens hi hem afegit amb l'eslògan Blocs contra la fam. Esperem que la difusió de la campanya ajudi a recollir les 800 tones que es preveurebre. Aquest és el meu granet de sorra.

Llet merengada


Ingredients:
Tetrabrick de llet d’1 litre
250 g de sucre
1 pell de llimona
1 cullereta de canyella en pols
2 clares d’ou

Preparació:

El primer que farem serà posar la llet a bullir, amb la pell de llimona, el sucre i la canyella en pols. Quan hagi bullit 10 minuts, la retirarem del foc, la colarem i la deixarem a temperatura ambient. Després, la posarem a la nevera durant una hora.

Mentrestant, batrem 2 clares d’ou a punt de neu. Quan hagi passat l’hora de nevera, agafarem la llet i hi incorporarem les clares d’ou a punt de neu. Ho posarem altra vegada a la nevera, una hora més. I ja es podrà servir.

Ingredients que necessitem (+sucre opcional)


Un dels aliments que demana el Banc dels Aliments és la llet:




dimecres, 23 de novembre del 2011

Xou de cuina al Teatre Goya

S'apaguen els llums... l'auditori del Teatre Goya és ple... comença el xou!

Abans que Conxa Velasco pugés a l'escenari, el Goya va omplir-se de gent interessada en el món gastronòmic que proposava aquesta vegada BonPreu i Esclat. Durant 2 hores, els assistents vam poder gaudir d'uns aperitius bons, sans i nutritius al costat del cuiner Pep Nogué, la nutricionista Magda Carlas i la somelier Meritxell Falgueres.


També vam tenir la visita de Josep Socarrats, director de la revista Cuina, i d'un reguitzell de professionals de les diverses DOP IGP de Catalunya. Una tarda molt sucosa, sense dubte.

Plats preparats:
Patates xips fregides amb oli d'oliva i espècies.
Fetge gras d'ànec amb poma de Girona i oli d'avellanes
Coca de brioix amb mantega de fruita seca
Envoltini de vedella amb albergínies i formatge Urgèlia
Patates de Prades amb maionesa de tòfona
Carpaccio de vedella amb mongetes del ganxet i salpicó de verduretes
Pa amb tomàuet i llonganissa
Laminat de pit de pollastre amb pera i avellanes
Amanida d'arròs safranat amb tomàquet confitat
Cuixa de pollastre confitada amb patata i suc de rostit


També us adjunto l'enllaç a la web de BonPreu i Esclat: crònica de l'acte.
I a tots/es ens van obsequiar amb un receptari. Que, per cert, inlcou també una recepta meva (recepta guanyadora al Concurs BonPreu i Esclat 2011). A veure si la trobeu, els qui també vau rebre el llibre....

Le soleil


Per fi! Surt el sol. Després d'aquests dies grisos. Ja n'estem farts, d'aigua. Potser durant uns dies, fins que la desitgem de nou. Som així, els homes i dones. De moment, celebrem-ho. Fa sol i els qui el necessitem estem contents. Saps què? Avui tindrem el sol de protagonista del plat. Una pasteta pot servir de postre, d'aperitiu, de berenar, d'esmorzar, d'entreteniment... Es pot menjar sola, sucada amb la xocolata desfeta, amb llet, untada amb melmelada... en fi, tot el que se us acudeixi pot ser-hi bo, amb una pasta de full com aquesta. Una pasta que, per cert, s'elabora a diari en països com Rússia, Ucraïna, etc. De vegades, sense pasta de full però gairebé sempre amb les llavors de rosella que, diuen, tenen un efecte calmant. Potser és que provenen d'una planta de la família de les opiàcies.

Només necessitarem una placa de pasta full, que tallarem en petites tires (com si féssim tallarines de pasta fresca). Cada tira l'untarem amb mantega pomada i després hi empolsarem sucre morè i llavors de rosella. A continuació, les muntarem l'úna sobre l'altre. És a dir, ens ha de quedar una tira molt llarga d'uns tres dits d'alçada. Amb cura, agafarem aquesta tira i l'anirem enroscant. Un cop enrotllada, hi untarem una mica de mel i la col·locarem en una safata de forn, que prèviament haurem escalfat. Courem el "sol" durant uns 35-40 minuts i el traurem del forn. Quan estigui a temperatura ambient, no tan calenta, hi dibuixarem uns rajos de mel i ho servirem. Espero que us agradi, a reveure!


dimarts, 22 de novembre del 2011

Tastet bicolor amb sopa de formatge roquefort

M'ha fet la impressió que aquesta setmana tots els blocaires gastronòmics estem fent temps. Una apnea de dos dies. O bé podríem dir que ens mirem els dies 24, 25 i 26 amb una certa il·lusió, impaciència i sorpresa. El Gran Recapte d'Aliments  n'és el motiu. Alguns comenten que ja tenen la recepta a punt. D'altres, fins i tot, les imatges. I potser, amb la recepta, tenim els productes que portarem als Mercats i Supermercats d'aquí dos dies.

Mentre anem fent temps... he pensat que podríem entretenir-nos una mica, no ens poséssim més nerviosos del compte. En aquest tastet d'avui m'hi va fer pensar el Manel (Cuinar és generós), perquè un dia va publicar una recepta senzilla però de colors llampants que em va cridar l'atenció. Combinava patata-moniato-remolatxa. Jo ja li vaig dir, que sóc aficionada a aquest tubercle de color de vi novell. I que sovint l'utilitzava per acompanyar amanides o altres verdures. Ves per on, ahir en tenia a la nevera. I també guardava un moniato que ´ja em demanava a crits que me'l mengés. Així que vaig fer un muntatge ben fàcil, però que va resultar sorprenent pel gust.


Simplement, vaig coure el moniato el forn (el vaig escalivar, vaja). Després, el vaig pelar i tallar a daus. El mateix vaig fer amb la remolatxa. A continuació, vaig agafar una porció de formatge roquefort i el vaig barrejar amb crema de llet i anet. I cap al "tourmix"! Em va quedar com una sopa, un xic diferent de com m'hagués quedat si hagués cuit a la paella el roquefort amb la crema de llet. L'últim que vaig fer va ser aquest muntatge, en fred, col·locant els daus de moniato, sal gruixuda per sobre, els daus de remolatxa, sal gruixuda, i tot regat amb la sopa de formatge. Realment, el resultat és boníssim.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Vol-au-vent farcit de guacamole i pernil

Aquesta vegada torno a les tapes, amb un petit vol-au-vent farcit de guacamole i pernil (entre Mèxic i la península). En aquest cas, tot està fet des del principi. És a dir, els vol-au-vent també són fets a casa.

Ingredients pel guacamole:
1 alvocat
20 g de ceba picada molt fina
40 g de tomàquet picat molt fi
1 c. de chile en pols
1/2 llimona
Sal
*Cilantre: Jo no n'hi he posat però em consta que a la recepta que fan a Mèxic n'hi porta.

Ingredients per fer els vol-au-vent:
1 làmina de pasta de full congelada
1 motlle rodó petit per fer la forma
cigrons crus, que introduïrem a dins perquè la base no s'infli.

I finalment, muntem el plat, introduïnt el guacamole a l'interior, fent un rotllet de pernil al damunt i regant-ho amb oli d'oliva verge extra i empolsant-hi pebre negre mòlt

dissabte, 19 de novembre del 2011

Trobada blocaire a la Garrotxa

Que bonica que és la Garrotxa a la tardor. Només t'hi apropes, lentament, i ja comences a divisar els fajos rojos, els roures grocs, les alzines d'un verd intens... quan baixes i camines sents el crepitar de les fulles, ja mortes, però d'un color tan viu que sembla que acabin de néixer, i que vulguin oferir tot el seu esplendor als nostres ulls, que poden contemplar tanta bellesa concentrada.

Avui hi hem passat el dia un grup de blocaires amb ganes de tastar-hi coses bones. I així ha estat. Conduïts pel mestre Pep Nogué, el que hem fet primer és endinsar-nos a la plaça del Mercat d'Olot. Allí hi hem trobat, com esperàvem, tota mena de productes. I, de regal, un esmorzar increíble amb pa amb tomàquet, embotit de la comarca, fesols de Santa Pau amb botifarra negre, una coca de sucre boníssima i unes farinetes de fajol fregides i ensucrades, acabades de fer. Tot regat amb un traguinyol de vi. Aquí teniu una mostra d'aquestes farinetes que us dic, regades amb Ratafia Russet, també de la comarca.
*Advertència: se m'ha espatllat la càmera i he hagut de fer les fotos amb el mòbil. D'aquí la poca qualitat de les imatges... em sap greu!

La regidora de promoció econòmica, el president del Mercat i en Pep Nogué ens han explicat quatre coses dels productes típics de la zona. De passada, ens han fet contents tirant-nos quatre 'piropos'... a tothom agrada, això...

En Pep ha xerrat amb un pagès que afirma que amb una ceba podem preveure quin temps farà durant tots els mesos de l'any. També ens ha fet una ponderació entre mesos amb la qual podrem saber el temps de l'any vinent. En fi, tot una argumentació que, si no científica, ens ha entretingut una estona.
Després, ens n'hem anat a Mas Farró, on hem tastat uns deliciosos formatges de cabra i d'ovella, semicurats i curats. Hem vist l'epai on s'elaboren aquests formatges i hem sabut que recullen uns 300 l. de llet de cada ovella, en els sis mesos de munyida. Després, la conversa ha derivat cap al cabró i la cabra. A Olot n'hi diuen bóc, del mascle.
I finalment, ens n'hem anat a dinar a l'Hostal dels Ossos, que es diu així perquè, just a l'entrada, hi ha dos ossos de cavall enganyats que, ens han dit, servien antigament per fermar els cavalls.




divendres, 18 de novembre del 2011

Amb espinacs, amanida i truita

Aquests plats són senzills, però fets amb els espinacs de l'hortet de casa.

Aquesta amanida porta espinacs frescos, tomàquets cherry, formatge roquefort, pernil salat, orenga, oli i sal.


La truita porta dos ous, espinacs frescos picats, una dent d'all picada, oli i sal.

dijous, 17 de novembre del 2011

Pastís de iogurt, un clàssic


Teníem berenar d'amigues. I jo, poc temps. Així que he tornat a fer una recepta per la que no cal ni pensar. El clàssic pastís de iogurt. Per afegir-hi una mica de gràcia, hi he incorporat nous a dins i xocolata fondant per sobre. Ha quedat així!

Ingredients:
1 iogurt natural sense sucre
3 ous
1 mesura de iogurt ple de sucre
3 mesures de farina
1/2 mesura d'oli
1 sobre de llevat en pols
1/2 mesura de nous trinxades

Agafem tots els ingredients i ho barregem enèrgicament. A continuació, agafem un recipient per a fer pastissos, l'untem amb una mica de mantega perquè no se'ns enganxi i hi aboquem la barreja. Ho posem al forn durant mitja hora aproximada, però depèn del forn, a 180 ºC. I llestos!

Blogs contra la fam. Una iniciativa blocaire solidària

 
“El camí de mil milles comença per un pas”.  (Proverbi xinès)

I què hi podem fer, nosaltres? Aquesta és una de les preguntes que podria venir-nos al cap si ens preguntéssim com podem fer-nos-ho perquè aquells que menys tenen puguin rebre dels qui més tenim. M'agrada pensar que en una societat com la nostra, desenvolupada i occidental, benestant i, en els extrems, opulenta, encara hi ha persones disposades a donar sense rebre res a canvi. De fet, resulta tan senzill com donar allò que  ens sobra. Ser solidari no és una tasca difícil. No cal que ens hi deixem la pell ni que canviem el nostre estil de vida. Això deixem-ho per a les persones vocacionals. Ser solidari no va en contra de la nostra ideologia, la manera de fer, els principis, les aspiracions. Es pot ser solidari essent, simplement, una mica generós/a. I és precisament per això que avui tinc ganes de ser solidària. Actualment, hi ha 1,5 milions de persones en situació de pobresa al nostre país.

Aquesta setmana alguns dels blocaires hem fet com els cargols, que surten quan plou i s'agrupen. Gràcies a la idea de la Mar vam decidir fer alguna cosa que pogués ajudar mediàticament a la Gran Recapte del Banc dels Aliments, una proposta solidària que consisteix en una recollida d'aliments bàsics com l'arròs, llegum sec, pasta, oli i llet, que es podran donar a diversos mercats i supermercats de Catalunya, el proper 25 i 26 de novembre. Impulsada pel Banc dels Aliments, aquesta campanya vol recollir 800 tones de menjar, que permetrà cobrir el 10 % de les necessitats bàsiques alimentàries de les persones que viuen en una situació de pobresa al nostre país.

Quan podem fer la donació d'aliments?
Els dies 25 i 26 de novembre de 2011, donacions als mercats i supermercats

Com podem ajudar a la campanya, els blocaires?
El dia 24 de novembre de 2011 us convidem a penjar una recepta elaborada amb algun d'aquests productes (arròs, llegum sec, pasta, oli, llet). L'objectiu és que la recepta sigui senzilla, fàcil de preparar i nutritiva.
Pengeu la recepta al bloc, afegiu-vos al grup creat al Facebook Blogs contra la fam. Envieu-nos el link de la vostra recepta en un missatge al mur del bloc. Intentarem recopilar totes les receptes rebudes.

I si no som blocaires també podem col·laborar? I tant!
Visiteu la pàgina oficial del Banc dels Aliments
Feu una donació directa al Banc dels Aliments per Internet


Animeu-vos. Només és un clic al Facebook. Només és una recepta al bloc. Només és un paquet d'arròs, llegum, pasta, oli o llet. Però és molt més per aquells que no tenen gairebé res. T'uneixes a nosaltres?? 


dimecres, 16 de novembre del 2011

Niu de tallarines d'espinacs amb carbassa i ou poché

Un sopar ràpid, bo i calent. Era l'objectiu del sopar d'ahir al vespre, després d'haver arribat a casa com un pollet remullat i amb una gana tremenda. No acoctumo a menjar pasta al vespre perquè em costa de digerir. Però vaig obrir la nevera i em vaig topar amb unes tallarines d'espinacs inacabades, i vaig decidir fer el muntatge, molt fàcil de preparar. D'entrada, vaig tallar la carbassa a dauets i la vaig bullir 5 minuts en aigua bullint, afegint unes llavors de comí. A continuacíó, vaig preparar l'ou poché seguint el sistema que jo conec, el del paper film:
L'últim pas va ser bullir la pasta, només 3 minuts perquè era fresca i a mi m'agrada molt al dente. El muntatge en forma de niu, amb l'ou al mig, la carbassa aleatòriament disbribuïda, l'orenga sobre l'ou  i el comí en pols escampat per sobre la pasta van donar-li el toc final. Amb un rajolí d'oli verge extra en cru.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...