Doncs sí, aquesta setmana em tocava fer iogurts. Era una promesa que devia als Reis Mags d'Orient, als qui vaig demanar una iogurtera de regal. A casa del meu germà els reis són molt bons i me la van portar. Encara no m'hi havia pogut posar, però aquesta setmana ja l'he posat en pràctica. He de dir que la màquina treballa molt bé i que m'ha fermentat uns iogurts fantàstics, més líquids que els que podem trobar al mercat amb llet de vaca. Aquests que he fet s'assemblen més als iogurts de cabra, que sempre queden més líquids i més suaus. Boníssims, vaja.
El procediment és molt fàcil, no cal coure res sinó només preparar els làctics perquè fermentin dins la iogurtera. Els podem fer de tants gustos com volguem. Sempre hem de tenir present que per cada 7 iogurts que es fiquen a la màquina n'haurem de comprar un de fet. Aquest serà el iogurt base, que conté els ferments. I que farà possible que la resta de la llet també fermenti. I... per afegir alguna cosa més, sempre és millor si podeu comprar llet fresca per fer-los que no pas de tetrabrick, tot i que ma germana m'ha dit que també surten bé.
Ingredients:
1 l. de llet fresca
1 iogurt natural (jo vaig fer servir un Activia)
3 c. soperes de sucre morè
1 c. de cafè de vainillina
50 g de melmelada de maduixa
Opcional: llavors de rosella per decorar
De moment, jo vaig començar amb uns iogurts aromatitzats amb vainilla i amb melmelada de maduixa a la base. Batem tots els ingredients menys la melmelada, que afegim directament a la base dels iogurts. Ho posem a la iogurtera durant 10 hores i ja els tindrem!
Per servir-lo hi vaig posar unes llavors de rosella que li donen un punt cruixent interessant...
Després d'haver-los provat, ja tinc ganes de tornar-ne a fer. Teniu alguna idea per a provar gustos nous?
Aquests iogurts personalitzats estan molt bons, jo no tinc la màquina, però si que tinc una amiga que se l'acaba de comprar li passarè el teu blog que segur que estarà encantada.
ResponEliminaUna abraçada
Visca les iogurteressss! Idea: si hi poses un toc de nata queden més cremosets. Un petó, guapa.
ResponEliminaGràcies guapa! Ho provaré, tot i que et confesso que sóc especial amb els iogurts. Els cremosos tipus daníssimo o griego no m'acaben de... m'agraden més àcids... però no me'ls menjaré pas tots jo! I els meus convidats segur que ho agraeixen. ;-) Petonet!
ResponEliminami madre tenia una de pequeños y siempre los hacia ella,siempre son mas buenos,mas economicos y mas sanos,los has probado con sesamo tostado por encima,a mi me encantan asi.
ResponEliminapeto
Miquel: per això els hi vaig demanar als Reis, perquè tenia nostàlgia... he he. A nosaltes també ens en feien de petits.
ResponEliminaHo provaré amb sèsam torrat, a veure què tal! Gràcies! Petons
Mira que no soc gaire de yogurts ....pero...u pintas tan bè que potser m'animaré!!!A casa en diran bè, y a mès surt molt economic veig!!!Petons guapa...Las tauro al poder..ja,ja...
ResponEliminael meu fill te una iogurtera i fa uns iogurts, deliciosos, li pasare la teva recepta.
ResponEliminaMamilu: sempre podem amb tot, les taure...! O gairebé, no?
ResponEliminaLolines: Perfecte. I si li dius al teu fill que ell teambé me'n passi una serà fantàstic! Podrem fer intercanvi... he he. Petonet!
Jo reconec que la iogurtera és un dels mítics catxarros que a casa meva no servirien per a res. Els feiem a casa de petits i ja m'en vaig cansar ;-D
ResponEliminaHola Marina, guapa tu
ResponEliminam´agrada la teva proposta i gràcies per la teva visita d´aniversari , has agafat una llaminadura ?
mil petonets Susanna
A mi m'encantaria tenir una iogurtera, quins Reis més enrollats, eh? ;)
ResponEliminaUna combinació boníssima!
Petons
Sandra
Dedu n'hi do amb l'experimentació iogurtera. Realment pinta molt bé. Estarem alerta pels futurs nous sabors que vagis fent.
ResponEliminaUna abraçada
La sort de fer els iogurts a casa es que pots fer el gust que més t'agradi. Segur que t'ahn quedat molt bons i treuràs molt profit a aquest bon regal.
ResponEliminaPetons.
Susanna: Gràcies a tu per la teva visita, també! Segur que alguna llaminadura faré.
ResponEliminaSandra: Uns reis molt moderns, sí. o nostàlgics... perquè a mi m'han recordat els iogurts de quan era petiteta!
Josep: Intentarem anar fent iogurts més atrevits. A veure si me'n surto!
Cocinera de Betulo: Espero treure'n profit, sí!
petons i gràcies.
Per què tinguin un xic més de consistència, si afegeix una cullerada sopera de llet amb pols. Si ho proves , veuràs com millora la textura i el gust.
ResponEliminaNo fa gaire vaig llençar la iogurtera que tenia. Ara em penedeixo. Bé, els faré amb la Thermomix que també queden bé. Els teus em fan pensar quan les meves filles eren petites.
ResponEliminaPtnts,
Nani
Robert: Gràcies pel consell, ho provaré! Només amb una cullerada per litre n'hi ha prou?
ResponEliminaNani: A mi em va passar que havia desaparegut ja fa temps. I com que no tinc termomix la trobava a faltar... ;-)
Ostres Marina, un aparell de fer iogurts a casa, com quan era petita i la meva mare en feia!!! Aquella màquina deu estar oblidada en algún racó, a veure si la recupero i faig aquests iogurts de vainilla!!!!
ResponEliminaPtnts
Hola Marina,
ResponEliminaCom que no tinc iogurtera, t'explico la meva manera de fer iogurts. Barrejo un iogurt (normalment Griego perquè vaig veure que quedava menys líquid) amb un litre de llet sencera calenta. Ho deixo reposar unes 12 hores dins un termo gran i rodó (del que es fa servir per mantenir calent el menjar), i ja tenim un boníssim iogurt! De vegades afegeixo una cullerada d'extracte de llimona (que es pot trobar a qualsevol supermercat). Li dóna un "toque" molt bo.
Una abraçada
Cristina
Ostres, la meva mare ens els feia però amb el temps va acabar arraconada com a li ha passat a la majoria de la gent...Seguirem el teu receptari iogurter, je, je, je...
ResponEliminaNosaltres sempre fem els iogurts a casa. Són boníssims! I les teves propostes són excel·lents.
ResponEliminaUna abraçada