Aquest d'avui és un pastís que té com a protagonistes, a més del pa de pessic, el Pedro Ximénez i els dàtils.
El Pedro Ximénez és el nom d'un tipus de raïm moscatell, conreat en diverses regions d'Espanya, sobretot a la zona Montilla-Moriles. Segons es diu, el raïm pren el nom d'un mercenari alemany del terç de Flandes, Peter Ximén, que va portar uns ceps amb les quals elaboraven el vi alemany, tal vegada el riesling. Encara que la història és un xic apòpcrifa perquè cap raïm del Rhin s'assembla al Pedro Ximénez i és molt dificil que un cep del nord d'Europa s'aclimati prou bé al clima del sud espanyol. Es tracta d'una planta que necessita molt sol i que és sensible a les malalties.
L'altre ingredient que farceix aquet pastís és el dàtil. És una fruita de forma oval i allargada, d'entre 4 i 8 cm, i amb una tonalitat groguenca (si heu estat mai al Marroc segur que recordeu els dàtils que penjen de les palmeres i que són grocs, grossos i turgents). Quan és madur, el dàtil és de color marró fosc, depenent de la varietat. El dàtil és originari de l’oest d’Àsia i nord d’Àfrica. El seu cultiu, iniciat fa més de 3.000 anys per les antigues civilitzacions de la Vall d’Èufrates i estès al llarg dels segles per diverses cultures, fa que avui es trobi asilvestrat des de l’orient de l’Índia fins la costa Atlàntica d’Àsia. Nosaltres tenim força costum a fer-los fregits amb bacó però, de fet, els dàtils tenen múltiples aplicacions culinàries, com la que avui us presento!
Ara ja tenim el més important. Anem a fer el pastís?
Ingredients:
200 g de farina de força
80 g de mantega
150 g de sucre
3 ous
1/2 sobre de llevat Royal
1/2 copa de Pedro Ximénez
100 g de dàtils
Comencem tallant a trossets petits els dàtils. Seguim el procediment començant a elaborar la massa. Primer, barregem la mantega pomada amb el sucre. Després, afegim els tres ous i també els barrgem. A continuació anem incorporant la farina a la barreja anterior, a poc a poc, i sense deixar de remenar. També hi afegim el llevat. Arriba el moment d'incorporar la copeta de Pedro Ximénez i seguir remenant, perquè tots els ingredients quedin ben barrejats. Finalment, hi afegim els dàtils trinxats i tornem a remenar la massa, que us quedarà força espessa (ja és això, ja).
Prèviament haurem posat a preescalfar el forn, a 180 ºC. Després, agafarem un motlle per anar al forn i introduirem la massa, procurant que quedi anivellada. Ho posarem al forn durant uns 30-35 minuts, a la mateixa temperatura d'abans (180ºC).
Un cop l'hem tret del forn ja ens el podem menjar. És molt bo sucat amb llet o acompanyat amb gelat de vainilla o nata. Però si el voleu presentar una mica més bonic i podeu posar una mica de llet en pols per sobre (com he fet jo) o sucre glaç (que no he posat per no afegir més dolçor al pastís) i decorar-ho amb uns dàtils sencers. Aquí teniu les dues versions. Escolliu la que més us agradi i... bon profit!!
I... per acabar, he de dir-vos que avui estic una mica més contenta... des d'aquest matí ja tinc 100 seguidors! ;-) Gràcies a tots i totes per la vostra confiança!!
Marina, qué bueno. Ahora mismo me comía un trocito!! Besos.
ResponEliminaJa ja! Si hi arribés te'n donava, encara en queda un trocet!
EliminaHa de quedar molt gustós, amb els dàtils i el vi dolç. Ara mateix en menajaria un bon tall per esmorzar amb el cafè amb llet!
ResponEliminaPer cert, m'apunto això de decorar amb llet en pols en lloc de sucre glas, molt bona idea ;)
Ha quedat un pastís lleuger, gens embafós, ideal per sucar-lo, sí! Gràcies guapa
EliminaQue booooo, i m'agrada la idea de decorar amb llet amb pols...no ho havia pensat mai!!!
ResponEliminaPetonets.
Doncs prova-hi i ja em diràs, Gemma!
Eliminaja saps que jo entenc més de paraules que de pastissos, i la definició de coca esponjosa m'ha agradat molt, com el pastís mateix... em sumo als comentaris que afirmen que se'n menjarien ara mateix un bon tall :-)
ResponEliminafelicitats pels cent primers seguidors!
Doncs no em facis dir per què però a mi també m'agrada molt com sona, la paraula. Per això no me l'he volgut deixar! ;-) Gràcies per les felicitacions... m'ha fet molta il·lusió, encara que sigui una tonteria...
EliminaEn cada recepta em sorprens, amb pedro ximenes i dàtils, quina combina tan original! petons
ResponEliminaGràcies Roser!! Ets un sol
EliminaNo saps com m'agrada el pedro ximenez.... però molt eh! aquesta coca la trobaria la mar de deliciosa, quan vulguis me'n guardes un tros i em paso per casa teva :D
ResponEliminaQue buena pinta!!! Sin duda y con el calor que hace hoy escogemos el helado de vainilla para acompañarlo. Saludos
ResponEliminaFelicitats marina pels teus cent seguidors, aviat seràn molts més, tens molt bones receptes.
ResponEliminaEl P.X. es un vi que m'agrada molt a la hora de cuinar tant fent plats dolços com salats.
La coca amb el vi i els dàtils es una meravella.
Petons.
Estàs que te sales! Aixó ha estat la classe de l´altra dia. Ja recordo la teva cara quan vas provar la casadina amb dàtils. I visca el lekué ;-D
ResponEliminaje je je. Reconec que de tant que m'agraden l'endemà me'n vaig anar a comprar una caixeta ràpidament! M'ha sortit un pastís diferent, però la casadina també caurà un dia d'aquests, jiji
Eliminam'agraden molt els dàtils. el seu gust dolç queda perfecte per una coca com aquesta! petonets guapa
ResponEliminaQuina coca més bona ...ara mateix n'agafaria un trosset per berenar; però seur que ja no en queda:
ResponEliminapetons
Llet en pols? Una idea nova...Per cert tenim el motlle igual. Va molt bé.
ResponEliminaNani
Prova-ho, Nani, això de la llet en pols també hi queda molt bo! Va bé el motlle, sí! Petons
EliminaEnhorabona Marina!! Pels 100 seguidors i per aquest pastís tan xulo!
ResponEliminaDiuen que mai aniràs a dormir sense saber una cosa nova. Jo acabo d'aprendre que hi ha un tipus de reïm que es diu Pedro Ximénez! ;-)
No sé si en trobaré enlloc però en tot cas suposo que al Sr. Ximénez no li sabrà greu que faci el pastís amb qualsevol altra varietat, no?
En tot cas, i altra vegada, enhorabona!
Una abraçada!
Eva
Gràcies pel teu entusiasme, Eva! M'alegro que hagis pogut aprendre alguna cosa...!!! Petonet
EliminaMarina felicitats per arribar a un numero rodó.
ResponEliminaUi.... 100 seguidors.
Una coca molt documentada.
Ja saben d'aon venen els dàtils i el nom d'aquest olorós.
Altre vegada felicitats!!!!!, aquesta per la coca tan xula.
Petons
Gràcies Isabel! Gairebé no m'ho crec... 100!! uf, uf... gràcies per les felicitacions i m'alegro que t'hagi agradat.
Eliminauuauuu me n'envies un trosset per demà esmorzar???
ResponEliminamarina quin color mes maco t´ha agafat!!! a de tenir un gustet molt aromàtic:)
ResponEliminaGràcies Sílvia! La veritat és que va quedar força bona!
EliminaMarina fantastica coca esponja y con el PX le va divino,yo no podria vivir sin el.
ResponEliminaY muchas felicidades por el 100 ahora a seguir para añadirle otro 0
peto
Ui, això del 0 ja són paraules majors. Mentrestant, sempre ens quedarà un trocet de coca... oi? Petonet miquel
EliminaMarina em fa molta il·lusió que hem vinguis a veure i tot el que hem dius, se que mai estic a l'alçada de les teves paraules, passa que em quedo envaladit amb les fotos del bloc i em quedo sense paraules ...i et deixo comentaris com aquest.
ResponEliminaUn trauma!!
LA RECEPTA JA SAPS QUE M'AGRADA MOLT!!
una abraçada.
Apa, no diguis això, i tant que estàs a l'alçada! Pensa que entre el que fas tu i el que faig jo ja en som dos més per enriquir la cuina!! Gràcies per la visita, Jordi!
Elimina