Melmelades, cireres, cava... trobada a les terres del sud

Són les 10 h del matí i ens hem trobat tots a Montferri. Allí ens esperen les nostres amfitriones, la Bet i la Mireia de Els Fruits Saborosos. Avui ens deixarem emportar per les seves propostes a través d'un territori que coneixen molt i molt bé. Fa 10 anys que les dues dones van unir forces per dur a terme un projecte ambiciós, el d'elaborar les seves pròpies melmelades. La passió per la cuina i la perseverança han donat els seus fruits, i avui ja tenen al mercat unes 50 varietats diferents de melmelades de verdures i fruites.  Suposo que l'èxit no hagués estat possible si la Bet i la Mireia, a més de paciència i passió, no hi haguessin posat la tossuderia per a millorar. És per això que, en comptes de desanimar-se, quan una melmelada no se'ls va acabar de conservar bé, van decidir aprendre'n més, atenció, a la Fundació Alícia, on aprendre més secrets melmeladers, com per exemple, les temperatures de cocció, conservació i l'estalvi del sucre al màxim, un aspecte en el que elles fan especial èmfasi.

Diumenge dia 9 de juny un grup de blocaires vam ser convidats a compartir una jornada molt xula, i completa, entre caves, melmelades i altres delícies.

Hi vam assistir, 

La Mon d'April's Kitch

La Glòria de Gourmenderies

La Glòria de No tot són postres

La Marta de Pa de nous

La Nani de La cuina violeta

La Sara de Tinta Cirera

La Mar de El que no mata engreixa

El Manel de Cuinar és generós

La Judith, l'Yves i l'Àitor de El Món de juju

La Conxita de Al pot petit

Jo, de Tapa't de tapes

Que ens vam trobar davant de l'església de Montferri, un poble petit i encantador, de poc més de 100 habitants, segons vaig sentir dir. La ruta va començar amb el cava. I és que la Bet i la Mireia en saben, de fer content el personal, he he he. Caves Vives Ambròs, al carrer Major, just al costat de l'església, és una petita cava on elaboren diverses ampolles amb categories diferents. L'Enric Vives és enòleg de la Vinícola de Nulles i va ser l'encarregat, en aquesta ocasió, de fer-nos l'explicació pertinent, no només del que ells elaboren, sinó també del bon cava, és a dir, què ha de tenir un cava per ser considerat de qualitat. 

Més informació aquí

Després de la visita al celler, un celler d'aquells que t'omplen els narius de bones olors, vam fer el tast de tres caves Vives Ambròs. 

Personalment, els més bons van ser el primer que vam tastar, un Brut reserva (ampolla verda) i el Jujol (ampolla daurada), aquest últim, un cava que homenatja Josep M. Jujol, un il·lustre arquitecte modernista que va projectar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. És un cava exclusiu, elaborat al 100 % amb xarel·lo fermentat en barrica.

Després del tast, la decepció a l'hora de comprovar que se'ns posava a ploure, i això volia dir que ens quedàvem sense la visita als camps de cirerers que la Bet i la Mireia ens tenien preparat. En comptes de desanimar-nos, vam passar a visitar el Celler Cooperatiu de Vila-rodona, on ens van fer una visita al celler, entre tines de vi i aromes que es ficaven fins ben endins dels narius. 

Per finalitzar la visita al celler, Els Fruits saborosos ens van preparar un magnífic tast de melmelades. Els qui em coneixeu una mica ja ho sabeu, sóc una enamorada de les melmelades!! En faig de gairebé tot. És clar, doncs, que vaig gaudir com una mona del tast de la Bet i la Mireia. I em sembla que no vaig ser l'única...

Malgrat el fiasco dels camps de cirerers, la Bet va tenir la gentilesa de deixar-nos passar a casa seva, on ens esperava el seu home, l'Albert, que de fet és qui s'encarrega del cultiu de cireres. Així, en vam tastar i li vam comprar una caixa de dos quilos!! 

Essent ja hora... ens vam dirigir al restaurant Les Fonts, dirigit per la Mireia d'Els Fruits saborosos, obert als migdies i reconvertit en obrador a les tardes. Ens esperava un bon bufet d'amanides, botifarres a la brassa, (llangonisses pels de les terres del sud) i un munt de pastissos!

La Mireia i la Bet d'Els Fruits saborosos

Abans de tornar cap a casa no ens en vam poder estar... ens en vam anar a veure l'obra de Jujol, que ell no va veure mai acabada (com en Gaudí i la Sagrada Família, vaja!). El Santuari de la Mare de Déu de Montserat imita, a la cúpula, la muntanya de Montserrat. I si seguiu un petit sender que surt a mà dreta hi descobrireu una cova on hi ha, fins i tot, una reproducció de la moreneta!! Des del santuari, les vistes de l'Alt Camp són espectaculars.

Un detallet de la Bet i la Mireia, per cadascú una targeta!