Lluç 'en adobo'

Quan al març de l'any passat vam passar la Setmana Santa al Cabo de Gata i vam descobrir el CAZÓN EN ADOBO ja cap peix va tornar a ser igual que abans... El cazón és, a més de boníssim, una espècie de tauró que a Andalusia es pot trobar fàcilment al mercat però que aquí és dificilíssim d'aconseguir, sobretot, fora de Barcelona. Ja ho vam intentar amb el Manel, preguntant en alguns mercats del Vallès i el Baix Empordà i res de res, no en vam trobar de fresc. A mi m'havia quedat amb l'espina clavada (metafòricament parlant, és clar) i volia tornar aquesta delícia, vaig posar-m'hi l'altre dia amb un llom de lluç, i sorprenentment... l'èxit va ser absolut! Hem tornat a repetir la recepta fa un parell de dies amb l'emperador, un peix probablement més similar al cazón, i ahir (ves quina cosa) ens en van oferir durant el refrigeri que vam degustar al Dry Martini en motiu de la master class en directe amb el Jordi Roca, Meritxell Falgueras i Javier de las Muelas, la CreativeSign. 

Així, doncs, marcada per l'actualitat... he he, no m'he pogut esperar més a publicar la recepta de l'adobo. Segur que també us ha passat, que de vegades penseu o feu alguna cosa i des d'aquell precís moment la veieu repetida continuament a la realitat que us envolta. Des que vaig preparar el lluç en adobo que no hem parat, amb el peix adobat. Sense cazón però amb molt de gust. I amb aquest gust també us l'explico, que és ben fàcil de preparar. La referència la vaig treure d'una recepta del Karlos Arguiñano, que trobareu fàcilment a google i que podreu adaptar al vostre gust, com vaig fer jo mateixa.

Ingredients:

Lloms de lluç (també queda molt bo l'emperador)

1/2 got de vinagre de xerès

1 c. d'orenga en espècie

1/2 got d'oli d'oliva

El suc de 1/2 llimona 

2 meitats de llimona sencera

3-4 bitxos

1 gt de vi blanc

sal i pebre

3 grans d'all

comí mòlt

3-4 fulles de llorer

1 pessic de pebre vermell de la vera

Per l'arrebossat (que he triat jo)

1 ou, farina, aigua i sal

És tan fàcil de fer que no caldrà massa explicació. Del que es tracta és de macerar el peix amb tots aquests ingredients i deixar-ho reposar a la nevera durant 8-10 hores. El peix s'amara del suc i es mig cou, de manera que després ja només ens falta arrebossar-lo i fregir-lo amb oli abundant. Seguiu aquests passos i l'èxit queda assegurat. 

Primer tallem el lluç a daus i l'introduïm en un bol de vidre.

Afegim el vinagre

El vi i els alls...

L'oli, el llorer i el bitxo...

el suc de llimona, les mitges llimones, el pebre vermell...

L'orenga i el comí, la sal (i el pebre mòlt, opcional)...

Ho remenem bé...

Ho tapem amb paper film i ho guardem a la nevera durant 10 hores.

Ara, fregim el peix, arrebossant-lo primer amb la crema de farina, ou, aigua i sal.

Escorrem els daus de peix adobat sobre un paper absorvent i ja els podrem servir. Podeu acompanyar-los amb una salsa, que pot ser una maionesa o un allioli, que hi lliguen bé, tot i que sols també  són deliciosos perquè el macerat els dóna molt de gust.

En aquest cas, els he presentat en forma de tapa individual, acompanyats per una culleradeta d'allioli a la base.

Aquest és el cazón que vam tastar a Los Albaricoques, un poble de cine al Cabo de Gata.