Qui no gaudeix d'un brownie és perquè, o bé no li agrada la xocolata, o bé no tenia gana de dolç. Aquest és un d'aquells pastissos que gairebé sempre vénen de gust. Al títol he especificat brownie de xocolata negra perquè, en una altra ocasió, us vaig explicar aquí el brownie de xocolata blanca. Tots dos són ben bons, és clar que el que us explico avui seria una versió del clàssic més clàssic, tot i que vaig optar per no posar-hi nous, com sovint es farceixen els brownies, perquè aquest pastís va ser el que vaig fer per l'aniversari del meu germà i la idea era barrejar el brownie amb nata muntada o melmelada de maduixa, que vam completar amb dos altres pastissos perquè també vam aprofitar-ho per a celebrar l'aniversari de la meva cosina, que havia tingut lloc feia una setmana. Així, doncs, dinar familiar de cosins, pares i germans per a celebrar amb pastissos casolans dos aniversaris.
El brownie és un pastís que es caracterista per la seva textura humida, gairebé molla, a l'interior, i cruixent per fora. Porta molt poca farina, heus aquí perquè manté aquesta humitat, que li otorga el sucre i la mateixa xocolata. Aquí teniu tot el resum de l'elaboració del pastís i el dinar.
Ingredients:
300 g de xocolata negra per a postres
125 g de mantega
1 beina de vainilla
3 ous
200 g de sucre
100 g de farina
D'entrada, posem la xocolata a trossos amb la mantega i ho fonem al yan maria, tot remenant de tant en tant. Quan la xocolata i la mantega estiguin integrades, les deixem refredar una mica.
Mentrestant, batem els ous amb el sucre. Veurem que la massa s'aclareix. Afegim un extracte de vainilla, la polpa que haurem tret de la beina.
Remenem un parell de vegades i, seguidament, hi afegim la barreja de xocolata i mantega que havíem deixat atemperar.
Ho batem bé fins que els ingredients s'integrin. I ja per acabar la preparació de la massa, hi afegim la farina, i tornem a remenar amb compte que no quedin grumolls.
Untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa.
Hem preescalfat el forn a 180 ºC i ara coem el pastís durant 20 minuts, no més! perquè ens interessa que no quedi eixut, sinó que la massa a l'interior conservi la humitat, que podríem perdre amb un excés de cocció.
Quan ja el tenim fora del forn, el deixem refredar. Al cap d'una bona estona, quan ja és fred, el podem decorar. Si ho preferiu, el podem fer un dia per l'altre, ja que trobo que el brownie encara guanya més.
Per a la decoració, vaig optar per una capa fina de xocolata fondant per sobre i uns lacasitos de colors a la vora.
I ja el tindrem a punt per menjar!
I així és com ho vam celebrar. El brownie amb les espelmes, un pastís de iogurt i un de poma.
(Els tres pastissos, després d'haver tret les espelmes, el de la Glòria, el de la Biri i el meu)
Aperitius (de la mare): torrades amb anxoves fetes a casa, musclos a la marinera, farcells d'espàrrecs, pernil i parmesà, escalivada, carxofes arrebossades i empedrat.
Plat principal, xai al forn amb patates (de la mare)
Quin festí!!!! els pastissos impresionants! el brownie ho apunto per fer-ho aviat!
ResponEliminaPetonets
Un brownie molt llaminer!! I la resta del menú impressionant!! Per a una celebració de luxe. Petonets!
ResponEliminaMenuda comida os marcásteis. El brownie se ve genial, yo lo he hecho dos veces y no consigo que me quede bien, lo probaré. Bss.
ResponEliminaEl Brownie és un dels pastissos que més ens agraden acasa, aixó sí, crec que no l'hem fet mai amb el recobriment de xocolata negra... aixó sí, m'encanta l'idea!!
ResponEliminaPetons (i per molts anys al propietari/propietaria del brownie!!!)
Cuinda d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com
Jo sóc de les que sempre li ve de gust un pastís com aquest... la xocolata em pot i aquest brownie, que a més de textura t'ha quedat espectacular, crida que me'l mengi... :P hehehe
ResponEliminaEl dinar familiar per celebrar els aniversaris també fa venir salivera eh, quin àpat més bo i quin final més dolç que vau fer! Tot té una pintassa boníssima!
Petons!
Quins pastissos més bons! em quedo amb el brownie... que a més a més el vas cobrir de xoco...! al xai tampoc li faria un lleig! és veu que estava tendre tendre! petons
ResponEliminaQuina taula mes complerta variada y bonissima.
ResponEliminaAquest pastís, l'hi porto a la meva germana, "adora" la xocolata
Mira que no sóc gens de xocolata negra, però el bownie em té encandilada... Quin dinar tant complert, tot fantàstic! petons
ResponEliminaFes-ti-val. O sigui...
ResponEliminaFES-TI-VAL :O
El brownie té una pinta espectacular, no l'he fet mai així que m'hauré d'animar a provar-ho...
ResponEliminaEl xai al forn amb patates es veu tremendo també! vaja festa! Es-pec-ta-cu-lar!
Segur que va ser un bon doble aniversari, amb la familia i bona teca.
ResponEliminaPastissos no van faltar, per a tots els gustos.
T'ha sortit el brownie amb molt bona textura.
Petons.
Quin festival de menjar Marina! Una celebració doble d'allò més alegre amb tant menjar! I completar la festa amb aquest brownie, ideal! Tens raó, el que no gaudeix del brownie, malament, jajaja!
ResponEliminauff! Aquesta me l'apunto ;)!
ResponEliminaDesprés agafaries la bici, oi? je, je,j e...com li has tret partit al brownie...l´has ben retratat..quina lluentor de xocolata..De vici!!!
ResponEliminaCaram, quin festival! La família deuria estar contenta amb aquests pastissos tan bons
ResponEliminaPetons
Sandra
Una fiesta en toda regla! y con ese brownie el remate perfecto! bicos
ResponEliminaOstres, quin dinar, això de la cuina et ve de família, Marina! Un dinar deliciós i unes postres irresistibles. Moltes felicitats als que van fer anys i a les cuineres. Petons.
ResponEliminauna fiesta con un brownie asi... seguro q es perfecta!!! menuda maravilla.
ResponEliminaUn brownie buenísimo, a quién no le gusta? Una fiesta estupenda, vaya maravilla de platos.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Ostras Marina que buena comida os preparo tu madre y luego tu los postres, asi que esta claro que fue un exito total las celebraciones¡¡
ResponEliminaMe encanta todo el menú¡¡
petons
Hola Marina, mí siempre me viene de gusto un brownie y bueno de chocolate negrooooo, ainsss si se me pone la piel de gallina y todo jajjajjaja.
ResponEliminame alegro de esa celebración. besotes!!!
Quin dinar i quines postres...els homenatjats segur que van estar contentíssims! Petons!
ResponEliminaCarai, quin àpat! Tot fa una pinta fantàstica!
ResponEliminaMarta