Spanakopita (empanada d'espinacs grega)

En alguna ocasió ja ho he comentat però hi torno: a casa no llencem res. El fet que ens agradi cuinar ens fa més fàcil l'aprofitament perquè, com que d'alguna manera tenim el cap als fogons, poc  molt, a l'un o l'altre se'ns acut una idea al cap per aprofitar les restes de la nevera o del rebost. Aquesta recepta d'avui neix amb aquest propòsit, perquè potser recordareu que fa uns dies vaig fer un pastís cremós de formatge i maduixots, on hi participava el formatge Quark. Només vaig fer servir la meitat del pot així que, l'altre, encara reposava a la nevera. 

D'altra banda, ja he explicat en alguna ocasió que vaig treballar una temporada en un restaurant grec. A més de la famosa moussaka, a l'establiment també cuinàvem unes pastes delicioses, que a mi encara ara m'encanten, i que estan farcides d'espinacs. Les servíem en forma de tapa, en porcions individuals. Aquestes pastes es diuen SPANAKOPITAS.  Ja fa temps, quasi de quan vaig crear el blog, ja vaig publicar unes pastes semblants, aquests farcellets d'espinacs i formatge roquefort. Ja aleshores coneixia aquesta recepta d'origen grec, que vaig versionar amb el roquefort, de la mateixa manera que ara l'he versionat amb el formatge Quark, en comptes del més típic formatge feta. El Quark té aquell punt àcid que també trobem al formatge feta, i això hi queda molt bé. 

La recepta original amb la que em vaig basar és la del Comidista,un blog que us recomano i on hi vaig trobar una versió d'spanakopita de més d'una persona (fins aleshores, sempre les havia fet en la versió individual, d'una mossegada) i fent-hi les meves aportacions i recordant com la fèiem al restaurant Alexandros, això és el que en va sortir. Ens ho vam menjar fa poc en un sopar d'aniversari que vam fer amb la família i en vam poder gaudir al costat d'altres menges.

Ingredients:

200 g d'espinacs

250 g de formatge Quark

250 g de pasta filo preparada

1 ceba

1 ou

2 c. de llet

2 c. d'anet

2 c. de mantega

oli d'oliva i sal

Comencem fent el sofregit de ceba en una cassola baixa amb oli, la salem. A banda, escaldem els espinacs amb oli bullint. Després, escorrem bé els espinacs, apretant-los amb una forquilla, dins el colador, perquè perdin tota l'aigua. 

A continuació, incorporem els espinacs escorreguts a la cassola amb ceba. Remenem. Afegim les dues cullerades de llet, una cullerada de mantega, i l'ou. Remenem enèrgicament i rectifiquem de sal, si cal.

Un cop l'ou és cuit, apaguem el fogó. Ja fora del foc, afegim l'anet picat i també el formatge quark, que integrarem bé a la resta del farcit.

Ara, anem a preparar el motllle i la pasta filo. Untem la base del motlle amb una mica de mantega i col·loquem la primera capa de pasta filo, amb compte, que ja sabeu que és molt fina i trencadissa. Repetim l'operació tres vegades, de manera que folrem amb tres capes. Tallem les parts sobrants dels marges. 

Ara, fiquem el farcit a dins la pasta brisa que ja tenim al motlle. I el tapem amb una làmina de pasta, altre cop, i una altra, i una altra. Fins a tres làmines a sobre.

Després, untem la superfície amb una mica de mantega desfeta o oli. Dobleguem els marges de fora cap a dins, i tallem amb un ganivet la massa, en sis porcions, perquè amb la cocció no se'ns infli en accés, perquè pugui sortir el vapor de dins el farcit .

Ho enfornem durant 3/4 d'hora i... ja ho tindrem a punt per servir! L'ideal és menjar-s'ho acabat de fer, però si ho heu de guardar d'un dia per l'altre tampoc no passa res. Quan ho hagueu de servir, hi torneu a donar un cop de forn i recuperarà força el cruixent. Bon profit!