Pizza de coliflor i formatge amb pernil dolç i verdures

Aquesta pizza que us presento avui és una pizza, com el títol diu, de coliflor. Però no és una pizza que porti coliflor com ingredient, no, sinó que la pizza mateixa, la base, és de coliflor. La recepta base me la va explicar un company de la feina, en Carlos. Ell havia tastat la pizza a casa d'un amic seu i li havia encantat. Per com en parlava, ja feia venir salivera, i vaig tenir clar que, tard o d'hora, intentaria fer-la a casa. El resultat ha estat molt satisfactori, és una pizza que queda boníssima i que, a més, permet un farciment molt variat. En aquest cas, ja ho veieu, he triat un farcit de pernil dolç i verudres. Però, vaja, que això del farcit és cosa de cadascú... i podreu trobar-hi, de ben segur, múltiples combinacions. Us animo a fer-la. Certament, al Manel i a mi ens va encantar i jo crec que no trigarem a repetir-la, ja que encara ens ha sobrat coliflor.

Ingredients per la base de la pizza:

Coliflor trinxada

Formatge ratllat (mozzarela o emental)

1 ou

1 pessic de sal

Ingredients per aquest farcit:

albergínia

ceba morada

pernil dolç

xampinyons

Orenga

La coliflor és un tipus de col obtingut per selecció artificial perquè els brots florals estiguin ben agrupats i tinguin un color blanc. La resta de la planta és molt similar a la col, i també al bròquil, encara que la coliflor és menys soferta, perquè soporta només glaçades lleugeres. No sé encara perquè, però hi ha molta gent que n'hi diu bròquil, de la coliflor...  però el bròquil és verd. I també hi ha el romanesco, que és una altra varietat però amb estructura piramidal. Una manera molt clàssica de preparar la coliflor és gratinada al forn, tal i com teniu explicat a la recepta del blog, aquí.

Base de la pizza

El que fem primer per a preparar aquesta recepta és trinxar la coliflor a trossets molt petits. Si volem, també la podem ratllar. A continuació, hi barregem el formatge ratllat (un grapat). Remenem una mica, i a continuació, també hi afegim un ou sencer i tornem a remenar. També hi afegim un pessic de sal. Un cop tot ben barrejat, ho disposem en una safata per anar al forn. Com que me'n va sortir força, vaig fer dues safates. De moment, us mostro la primera.

Farcit de la pizza 

Mentrestant, hem tallat a rodanxes l'albergínia i l'hem torrat una mica. He fet el mateix amb la ceba, tallada en juliana i saltada a la paella. Així, tenim els ingredients que costarien més de coure, ja semi cuits. Anem a farcir la pizza. Posem, d'entrada, els talls de pernil dolç. A sobre, els xampinyons laminats. A sobre, l'albergínia, a sobre, la ceba. 

Finalment, hi empolsinem una mica d'orenga en espècie, que hi proporcionarà el gust característic que podem trobar a la majoria de pizzes. 

Ho enfornem, posició dalt i baix, durant uns 20 minuts a 200 ºC. I ja la tindrem a punt!

Com us he comentat abans, em va sortir molta massa de pizza de coliflor, així que vaig fer una segona pizza, que també va volar!