divendres, 30 de novembre del 2012

Hamburgueses de cigrons - El Gran Recapte d'aliments


Aquesta d'avui és una publicació important. I no perquè sigui aquí ni perquè sigui la recepta perfecte, sinó perquè sorgeix d'un motiu prou important  com perquè els blogs també ens en fem ressò. Com ja de ben segur sabeu, avui  30 i demà 1 de desembre el Banc dels Aliments convoca El Gran Recapte d'Aliments.

Es tracta d'una convocatòria feta a Catalunya i que es pot dur a terme de forma individual o col·lectiva als supermercats i mercats col·laboradors, que són una vintena, repartits en 700 punts de recollida. Tan sols que avui, més que mai, aneu a comprar! I que compreu per qui més ho necessita. 


Alguns blocaires ens hem volgut afegit a la iniciativa des del propi blog, per ajudar a la difusió d'aquesta gran campanya i, alhora, per aportar receptes senzilles que portin alguns dels aliments que es demanen i que són 
LLEGUMS SECS, OLI, LLET, LLAUNES EN CONSERVA DE PEIX, aliments bàsics en l'alimentació de les persones.

Si ets blocaire i vols participar en la campanya de difusió escriu la teva recepta i enllaça-la al Facebook.

La meva proposta és aquesta, unes hamburgueses de cigrons, el cigró menut de Gallecs del qual us parlava aquí

Ingredients:
Cigrons menuts de Gallecs
pebrot vermell, albergínia, pebrot verd, carbassó, ceba, carbassa...o el que volguem, aprofitant els retalls de verdura que se'ns fan mig malvé a la nevera
Pa ratllat i ou batut

Els cigrons, un cop rehidratats després d'una nit amb aigua. Els hem de bullir durant una hora. 


El que fem primer és tallar a la brunoise les verdures i les sofregim al wok. 


A continuació, hi afegim els cigrons. 


Quan ja ho tinguem tot enrossit ho retirem del foc i ho triturem amb la batedora, però deixant algun trosset de cigró sencer, que es noti.


Amb aquesta massa elaborarem les hamburgueses, croquetes, mandonguilles, diguem-ne com volguem. Primer, les pintarem amb ou i a continuació les arrebossarem amb pa ratllat. 



Les fregim amb oli bullint. 


Les escorrem amb paper absorvent i ja les tindrem a punt per a consumir! Si bé les podem guardar per l'endemà, si volem o en fem moltes. Les verdures sobreres són ideals per a fer aquestes hamburgueses, es tracta d'una recepta d'aprofitament que, a més, porta cigrons, un llegum d'un alt valor nutritiu. 


Recorda, avui i demà!!!
Dies 30 de novembre i 1 de desembre














dijous, 29 de novembre del 2012

Truita de bolet de llengua de bou i conserva de bolets en vinagre


Sóc boletaire. Els qui em coneixeu ja ho sabeu prou bé... des que era petita. La meva àvia em va ensenyar a reconèixer la gran varietat de fongs que creixen als nostres boscos i, des d'aleshores, sempre que puc m'hi escapo. Amb el temps cada cop puc anar-hi menys perquè en comptes de disminuir, la feina i obligacions augmenten. Però, en tot cas, continuo gaudint-ne com quan era petita, dels bolets. En aquest cas, la boletaire va ser la meva germana Clara, que va sortir a buscar-ne al matí i va tornar amb 15 quilos de bolets!! I me'n va donar uns quants, que bé! Amb ells en vaig fer dues preparacions: una truita i conserva en vinagre. Us les explico:

Per a la truita només he fet servir la llengua de bou. És un bolet de carn ferma, de color blanc, i amb el barreta boterut. En comptes de làmines té unes petits pèls a sota, on s'hi troben les espores. És ideal per a barrejar amb altres tipus de bolets i per fer amb estofats. Amb truita era la primera vegada que ho provava i va quedar molt bona! Els vaig acompanyar de pebrot verd.

Llengua de bou

Comencem el sofregit de llengua de bou i pebrot verd. Sense rentar els bolets! Si ho els netegeu amb un drap humit no xuclaran tant l'aigua.

Barregem els bolets i pebrot amb els ous deixatats. I fem la truita.

Acompanyem la truita de llengua de bou amb una canelle d'allioli (opcional)

Per dins us queda sucoseta, com a mi m'agrada!

I ara anem a preparar la resta de bolets en conserva. Tenim aquests bolets:

Rovellons, carlets, llengua de bou, llenega negra.

Els netegem, tallem a trossos i els posem en un pot amb una mica d'aigua i vinagre de xerès. Hi afegim un pessic de sal i 4 o 5 alls pelats. I una mica de pebre mòlt. Els posem a coure, fins que bullin. I els deixem dins el líquid durant uns 5-10 minuts. Mentrestant, haurem bullit un pot de vidre per esteril·litzar-lo. 


L'últim pas serà introduir els bolets dins el pot de vidre, tapar-lo, i coure al bany maria durant 10 minuts més per assegurar-nos que la conserva fa el buit. I ja el tindrem a punt per a guardar en un lloc FOSC, FRESC, SEC durant un any!!

Conserva de bolets en vinagre











dimarts, 27 de novembre del 2012

Merengues de Carnaval amb ametlles torrades


Les d'avui són unes postres que molt sovint trobem a les pastisseries. No fa massa vaig veure la recepta similar a la que avui us proposo al bloc Cotó de sucre de la Cori i la Mercè i des del primer moment vaig pensar que havia de provar de fer-les, perquè prometien. Fa uns dies que les vaig fer, a dia d'avui ja no en queden, però qui les va poder provar les va aplaudir. Així que crec que val la pena compartir-les amb vosaltres. Som-hi?

Ingredients:
4 clares d'ou
300 g de sucre
Pell de llimona ratllada
100 g d'ametlles torrades amb pell


Comencem les merengues muntant la clara a punt de neu. A continuació, hi afegim el sucre i seguim remenant. 


A continuació, trinxem les ametlles. Jo ho vaig fer amb pell i tot ja que és torrada, i això dóna color piguellat a les merengues, i a més, n'aprofitem tots els nutrients!


Després, col·loquem la massa dins uns paperets de magdalena, que omplim fins la meitat.


Prèviament, haurem preescalfat el forn uns 15 minuts a 200 ºC. Ara, introduïm les merengues i abaixem la temperatura fins a 180 ºC. Les deixem coure una mitja hora. Si ens agraden més torrades, simplement, les deixem al forn més estona. Després, les traiem i les deixem refredar. I ja les tindrem a punt per a degustar!!



Aquestes merengues aguanten molt bé la conservació a temperatura ambient. Més d'una setmana, comprovat! Espero que us hagin agradat!







dilluns, 26 de novembre del 2012

Can Jubany, 'la nuite'


En un poblet dit Calldetenes, a prop de la ciutat de Vic, hi trobem un restaurant que s'anomena... CAN JUBANY. Dirigit pel mediàtic Nandu Jubany i per la seva dona, Anna Orte, el restaurant ofereix l'anomenada cuina d'autor, una cuina que busca la qualitat i la proximitat, i un lloc en el qual vaig decidir convidar-hi algú ben especial. Vam ser-hi fa unes setmanes, justament, el dia dels morts :-/ (1 de novembre)  i ens van servir el menú degustació de tardor que vam gaudir força. 
Avui us en mostro un petit resum. D'entrada, l'espai on ens van convidar a seure. L'espai Can Jubany és ampli, i compta amb diversos elements naturals que decoren i alimenten la vista. 

L'espai, la taula i la carta de Can Jubany.


APERITIUS:
Pastanaga i remolatxe de l'hort de Can Jubany amb maionesa de mostassa i julivert.

Mini fuets Jubany

Globus de formatge blau de Centelles

Sopa de ceba amb ou de guatlla poché i poma àcida.
El pa.


MENÚ DE TEMPORADA: 
Falsa figa de foie amb fruits secs i caramel de mel


Arròs de sipiones amb carxofes i pebrot

Lluç cuit a baixa temperatura amb gnocchi de carbassa i suero de parmesà.

Xai de llet rostit amb mongeta tendra i carbassó.

POSTRES:
L'evolució de la pinya colada

Maduixes de l'hort Jubany amb terrina de nata, caramel de llimona i textures.

Vi: Finca l'Argatà - D.O. Montsant

PETIT FOURS:
Castanyes torrades i culleretes de moniato al forn, panellets de pinyons i d'ametlles, piruletes de xocolata, dues trufes i dos núvols de sucre.

Havent sopat, vam fer una volta pel jardi del restaurant. Vam païr el sopar un xic i vam valorar-lo. I què us en puc dir? Doncs que si bé hi ha una molt bona tria de productes, i cura en l'elaboració, hi ha també un excés en els plats. Els sabors són tants, tant potents i tant diferents que... segons com... l'un mata l'altre. Potser hagués estat millor aprofitar, precisament, aquesta bona qualitat dels productes, sobretot, de les carns i els peixos, per a no disfressar-los tant amb salses i textures. Que segons com poden acabar d'acompanyar el plat, però que en aquest cas l'emmasaraven. L'altra cosa que, personalment, hi vaig trobar a faltar va ser la que vulgarment s'anomena "anada d'olla". Vaja, que si pots comptar amb el personal que té en Nandu, amb una tecnologia eficient i moderna i amb uns coneixements bastos de cuina potser podria ser més arriscat, sense caure en l'extravagància. 

















Abocada a la plana


diumenge, 25 de novembre del 2012

Magdalenes de carbassa amb pipes de carbassa


La meva proposta pel repte d'aquest mes de Memòries d'una cuinera són unes magdalenes de carbassa amb unes pipes. De carbassa, naturalment! La idea no va venir perquè sí sinó que és fruit d'un regal que un bon amic, l'Alfonso, em va fer. Una carbassa gegant! Ja n'he fet estofats, cremes, melmelada... i encara me'n quedava un troç, que si no m'afanyava se'm faria malvé. Així que, com a cuinera d'aprofitament que em considero, de la carbassa que em quedava en vaig fer unes magdalenes que han resultat ser bones, bones. Serà qüestió de repetir-les aviat! La recepta base que vaig seguir és del Xavier Barriga. M'agradava la idea de fer-les amb oli, sense gens de mantega. Ell les presenta amb canyella i llimona, així que aquestes que us proposo aquí tenen una aroma diferent però segur que totes són bones!

Ingredients:
2 ous
175 g de sucre
60 cl de llet
190 cl d'oli d'oliva
210 g de farina
5 g de llevat en pols (impulsor)
un pessic de sal
100 g de purè de carbassa
Pipes de carbassa torrades


Comencem a prepar les magdalenes barrejant els ous i el sucre amb l'ajut d'unes barilles.


A continuació, i a poc a poc, també hi incorporem la farina i el llevat en pols.


Finalment, hi barregem la carbassa i les pipes. Prèviament, haurem preescalfat el forn a 200 ºC. 


Col·loquem la massa dins els paperets de magdalenes i les posem al forn 15 minuts, a 180 ºC. 


Passat aquest temps, la les tindrem a punt per menjar! M'he adonat que aquestes magdalenes són encara més bones si ens les mengem el dia següent! Deu ser que tot queda més reposat... bon profit!











divendres, 23 de novembre del 2012

Copa de crema, pinya i coco


Per endolcir un xic aquest cap de setmana us proposo una crema molt fàcil d'elaborar, que incorpora la pinya i el coco, dos ingredients que, segons el meu parer, casen molt bé. Què necessitem?

Ingredients:
1 bol de llet fresca
100 g de sucre
3 ous
50 g de coco ratllat
50 g de pinya


Comencem triturant la pinya i barrejant els ous i la llet.


A continuació, hi afegiim el sucre, el coco ratllat i la pinya i ho tornem a remenar


Un cop la barreja estigui ben feta posem a coure la crema al bany maria durant mitja hora, al forn, a 170 ºC. 


No us ha de quedar cuit com un flam, que seria consistent si hi haguéssim posat més ous (unes 6 u.) sinó més cremós i líquid, per a després poder muntar la crema en copa. Com en aquest cas. Ho deixem reposar un parell d'hores a la nevera, ho decorem amb uns triangles de pinya natural i ja ho tindrem a punt per servir!









LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...