Bombons de síndria i meló

Per menjar fruita d'una manera diferent i també per jugar una mica a la cuina amb la família o amics avui us proposo aquests bombons refrescants. No tenen cap mena de complicació, només cal que a l'hora de fer-los hi tingueu posada tota l'atenció perquè la xocolata, ja ho sabem, és caprixtosa i delicada... ves! Aquests bombons agradaran a petits i grans i es poden presentar de moltes maneres. Amb palets, amb safata, junts, separats, decorats... no tenen límits. Jo he escollit aquesta opció, que tot seguit explico:

Ingredients per a dues persones:

1 tall de meló

1 tall de síndria

1/2 rajola de xocolata de cobertura (Nestlé postres)

Pebre rosa i festuc per a decorar

Comencem tallant la síndria i el meló en triangles, procurant que tinguin, més o menys, el mateix gruix i dimensions.

Seguim desfent la xocolata al microones. Jo la poso 30 segons a potència màxima i ho reviso, ho torno a posar 30 segons més i ho torno a revisar i remenar. Amb dos cops ja en vaig tenir prou. Mentrestant, també posem les fruites en una safata que posteriorment posarem a la nevera. Penseu-hi abans de fer-ho, no com jo que, un cop mullades de xocolata la safata no entrava a la nevera i vaig haver de fer l'operació trasllat a safata petita.

Amb la xocolata encara temperada, doncs heu de banyar les fruites, i abans que la xocolata s'assequi les decoreu. Jo he fet festuc pel meló i pebre rosa per la síndria (per una qúestió de colors) però ho podeu decorar amb fruita deshidratada, fruits secs, sucres de colors... mentre sigui comestible i petitó, tot s'hi val!  Finalment, ho poseu durant una hora a la nevera i després ho traieu. Desetmotlleu i retalleu aquella xocolata que sobresurt del bombó. I els tindreu a punt! No els guardeu al congelador ja que la fruita no resisteix temperatures tan baixes.

I avui... les receptes del Tapa't de tapes se'n van de vacances! Només una setmana, però espero que ben aprofitada! Us intentaré anar seguint diàriament, però les publicacions aquí tornaran el dia 9 de juliol. O sigui que... per a tots i totes els que també marxeu i potser per més temps...

Coca de mel i mató amb pol·len i xocolata

Després de la mel-mató-meló que vaig publicar la setmana passada en aquest blog em sembla que encara arribo a temps a incloure una altra recepta a Memòries d'una cuinera, i això em fa il·lusió per dos motius: perquè m'agrada poder col·laborar en aquests reptes que m'engresquen, ens engresquen em sembla, i perquè m'agrada molt el mel i mató.

Així doncs, avui deixo aquí una recepta molt fàcil de preparar, que si bé no és una cosa mai vista, sí que aporta un ingredient que, potser per algú, encara pot ser una mica desconegut. Parlo del pol·len, un aliment molt nutritiu. Potser l'utilitzo força perquè sóc poc de carn i cal buscar altres fonts de proteïna. El pol·len conté una forta proporció de proteïnes (de 16% a 40%) conté tots els aminoàcids coneguts i nombroses vitamines, especialment la C. Per tant, també va bé per evitar encostipats!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full

125 g de mató

2 cullerades soperes de mel

1 cullerada sopera de pòl·len

Xarop de xocolata (opcional)

El procediment per elaborar aquesta recepta és molt fàcil, tot i que una mica diferent de l'habitual. En aquesta ocasió, vaig voler fer un invent. Coure la pasta de full sola, sense punxar amb forquilla, perquè s'inflés segons el seu mateix fer. Es va estar 20 minuts al forn i, efectivament, va quedar ben inflat. A continuació, vaig barrejar la mel i el mató en un bol i vaig partir la pasta de full per la meitat, allà on es deixava trencar sense problemes. A l'interior hi vaig posar el mel i mató, i ho vaig decorar amb el pòl·len, de gust intens i relativament dolç però no gaire. Per acabar-ho d'endolcir hi vaig incorporar també una mica de xarop de xocolata (del Mercadona).  I llestos! Per si no m'he explicat gaire amb això de la pasta de full, aquí teniu les fotos:

Flam d'orxata amb trossets de cireres fresques

Us agrada l'orxata? A mi sí, molt. Si bé ja aviso que la fotografia no fa justícia al flam que vaig fer la setmana passada, que no havia fet mai i que repetiré segur...!! D'alguna manera, amb aquest flam estem elaborant una recepta d'aprofitament, ja que com bé sabeu l'orxata fresca de seguida es fa malvé i  si la compreu de litre en litre de vegades no sou a temps de consumir-la tota... doncs... feu-ne flams, que són bons, boníssims!! I fàcils, facilíssims de fer.

Ingredients (per a 4 flams):

1/4 l d'orxata ja ensucrada

1 ou

cireres sense pinyol i partides

1 pessic de canyella en pols (opcional)

Cireres, orxata i ou, a punt per compartir recipient!!

El primer que feu és partir les cireres per la meitat i els traieu els pinyols. És una mica entretingut, però el resultat val la pena. Molt millor que fer-ho amb cirera confitada o en almívar, i aprofitem que ara n'és el temps! Les col·loquem al fons de les flameres, cap per avall, és a dir, amb la part plana que toqui el fons del got. Després, elaborem el flam batent l'ou o els ous (si voleu el flam més quallat poseu-n'hi dos) i ho bateu bé amb l'orxata amb l'ajut de les barilles. Després, enforneu-ho durant 20 minuts al forn, al bany maria, a una temperatura d'uns 170-180 ºC. Els traieu del forn i els deixeu refredar a temperatura ambient. Ja veureu que les cireres, durant la cocció, han pujat a la superfície, cosa del tot normal perquè suren en l'orxata. Hi poseu un paper film per a la millor conservació i cap a la nevera. Consumiu els flams ben fresquets i poseu-hi, si us ve de gust, una mica de canyella en pols per sobre per aromatitzar.

Amb els flams d'orxata aconseguiu fer durar més l'orxata (parlo per mi, també... he he). Els podeu guardar a la nevera ben bé una setmana sense patir.  I a gaudir de l'orxata!

Amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 d'Els fogons del a Bordeta i Xocolata Desfeta.

Torrada de carbassó i ceba amb cruixent de pernil salat

Aquesta d'avui és una torrada fàcil de preparar, soluciona un sopar improvisat i, per si fos poc, és molt nutritiva perquè ens aporta els hidrats del pa, les vitamines i fibra de la verdura, i la proteïna del pernil. O sigui, ideal per un dia qualsevol d'estiu, ja que es pot menjar freda a la terrasseta o allà on us vingui de gust. Fa uns anys en fèiem sovint, quan érem dos i encara estàvem verds a la cuina. Això ho dic perquè no cal esverar-se, per fer aquesta torrada no cal ser cap cuiner expert. I tota la família pot participar-hi modificant els ingredients, si voleu. Però bé, anem al gra:

Ingredients:

1 llesca de pa de pagès (de llavors)

2 talls de pernil salat tallat fi (per persona)

1/2 carbasó

1 ceba tendra

2 c. soperes de crema de llet

1 pessic de pebre

1 pessic de sal

Oli d'oliva verge extra

El que fem primer és tallar a dauets el carbassó i la ceba. Els posem a sofregir amb una mica d'oli i també hi incorporem el pebre i la sal. A foc baix, deixem que les verdures s'enrosseixin. Quan ja estiguin tovetes hi afegim un rajolí de crema de llet, remenem de nou, i parem el foc.

D'altra banda, agafem un cilindre (metàlic, de fusta, però no de plàstic) i hi enrotllem els talls de pernil. Ho posem al forn a alta temperatura (200 ºC) durant 3 minuts perquè el pernil es torni cruixent i agafi la forma cilíndrica.

Finalment, torrem el pa a la torradora i el farcim. En primer lloc, amb la barreja de verdures. I al capdamunt, amb el pernil que ja ens haurà quedat perfectament cargolat i cruixent. Ens podem menjar la torrada quan ja estigui a temperatura ambient, acompanyada d'una bona cerveseta fresca!!! I... a gaudir de l'estiu i dels sopars a la fresca! Què més volem?

Tapa de salmó amb mozzarel·la

Sovint, no només els ingredients sinó també el muntatge del plat fan que el resultat final sigui més o menys atractiu als ulls del comensal. Aquesta tapeta l'explicava un dia l'Ada Parellada quan parlava de menús de tupper. És una tapa fresca, que és f'acil de transportar i encara més fàcil de preparar. Tot i que ella la prepava amb formatge rul·lo de cabra jo l'he versionat una mica perquè la mozzarel·la també m'agrada molt amb el salmó. Ja que la búfala acostuma a ser bastant insípida, i així li donem una mica més de gust.

Ingredients:

Salmó fumat

Boles petites de búfala

Anet sec

Triangles tipus nachos

El que fem primer és enrotllar les boles de mozzarela amb el salmó fumat. Si aquest salmó està tallat molt fi ens serà molt fàcil. En el meu cas, potser era un pèl massa gruixut. Després, col·loquem la boleta damunt d'un triangle de nacho i l'hi posem una mica d'anet sec al damunt. Ho servim individualment en un suport (en aquest cas, unes esferes de ceràmica de producció pròpia) o bé en un sol plat per anar picant.

Sant Joan - Coca de melmelada de taronja i ametlla + Receptes de l'Enfogona't 3: el blat

Aquesta nit però, sobretot, demà a la nit, la majoria de nosaltres estarem celebrant la festa de Sant Joan. I això vol dir que estarem degustant les menges típiques d'aquesta data. En aquest país ja ho tenim, això, sempre acompanyem les festes amb "jalar" he he. En aquesta ocasió he volgut preparar una coca per demà, que porta pell de taronja confitada i també ametlla crua. L'únic problema és que volia fer un brioix i... ups! Em vaig descuidar la llet... malgrat tot, la vaig enfornar i el resultat ha estat una coca més format "pa", més densa però molt aromàtica! Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

500 g de farina de força

2 ous

50 g mantega

65 g de sucre

1 pessic de sal

1 sobre de llevat de forner

50 g d'ametlla crua en pols

50 g de melmelada feta amb pell de taronja

D'entrada, haureu de preparar la massa mare, posant el llevat amb una mica d'aigua tèvia i farina (el llevat menja farina! ) i deixar-ho una mitja hora perquè fermenti. Després, barregeu tots els ingredients, posant l'ametlla en pols i la confitura de taronja en últim lloc. La melmelada que he fet servir està elaborada exclusivament amb pell. Talleu la pell a trossets molt fins, i feu una melmelada tradicional amb el sucre (meitat de pes que de fruita), remenant força estona fins que gelifiqui. Després, quan ja teniu la melmelada feta, ho podreu fer servir ara o més endavant, ja que les conserves duren, ben tapades, fins a un any! Bé, la massa us ha de quedar una cosa així:

Ho deixeu reposar una hora, amb un drap humit que tapi la massa perquè no s'assequi. Passat aquest temps, la massa haurà doblat el seu volum i ja la podreu estirar. Us adonareu que no queda una massa fina, homogènia, però això és degut als trossets d'ametlla i a la taronja i no us ha d'amoïnar. Enforneu durant 30 minuts a 130 g i... ja ho tindreu a punt!!

 Tot a punt. Bona revetlla!!!

I sense adonar-me'n... he fet una altra recepta de l'Enfogona't 3: el blat!! Perquè aquest mes de juny els blocs Quins fogons i Tapa't de tapes us demanavem receptes amb blat, i aquesta coca, de blat, en porta força.. així que l'afegeixo en el total de 22 receptes de l'Enfogona't 3: el blat. Moltes, moltíssimes gràcies per participar!!  Heu fet que el programa de Ràdio Castellar hagi canviat de color i que haguem compartir amb vosaltres un joc divertit i molt, molt creatiu. Ens ho hem passat bé, oi? I hem après molt! Hi ha receptes boníssimes de veritat. Com que hem anat una mica de bòlit... us demanem una mica més de paciència per a conèixer el guanyador o guanyadora d'aquest mes... intentarem dir-vos-ho la setmana que ve, tant aviat com tinguem fets els recomptes. De moment, però, les vostres receptes fantàstiques, aquí sota:

RESUM DE RECEPTES

L’Eva d’Affiston Cottage:

Focaccia d’all i romaní http://alfristoncottage.blogspot.com.es/2012/06/focaccia-dall-i-romani.html 

La M.Àngels de Cuina i gaudeix:

Pastís de tofu, xampinyons i verdures http://cuinaigaudeix.blogspot.com.es/2012/06/pastis-de-tofu-xampinyons-i-verdures.html

La Núria de Pa amb oli i xocolata:

Magdalenes de plàtan http://pambolixocolata.blogspot.com.es/2012/06/magdalenes-de-platan.html

La Roser de Trifàssic de Baileys:

Amanida de foie, kikos i vinagreta de mòdena http://trifasicdebaileys.blogspot.com.es/2012/06/amanida-de-foie-kikos-i-vinagreta-de.html

Xurros casolans http://trifasicdebaileys.blogspot.com.es/2012/06/xurros-casolans.html

La Marta de Cuina diari:

Cassoletes de pollastre i beixamel http://cuinadiari.blogspot.com.es/2012/06/cassoletes-de-pollastre-i-beixamel.html

La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta:
Torradetes caprese http://elsfogonsdelabordeta.wordpress.com/2012/06/10/torradetes-caprese/

El Miquel de les Receptes del Miquel:

Pa de barra a la termomix http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es/2012/06/pan-de-barra-en-la-tx.html

La Palmira  de Come conmigo:
Cake salat de faves tendres i ricotta http://comeconmigoelblogdepalmira.over-blog.es/article-creo-que-me-he-vuelto-a-enamorar-mini-cakes-salados-de-habitas-tiernas-y-ricotta-106827888.html

El Manel de Cuinar és generós

Entrepà de pebrots, espàrrecs i anxoves amb salsa de romesco. http://cuinagenerosa.blogspot.com.es/2012/06/entrepa-de-pebrots-esparrecs-i-anxoves.html

La Gemma de Pel plaer de cuinar:

Tartaletes de salmó http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/2012/06/tartaletes-de-salmo.html

El Pascual de Viaje al centro de la cocina:

Rosetes de bacó i i ceba http://viajealcentrodelacocina.blogspot.com.es/2012/06/rosetas-de-bacon-y-cebolla.html

La Laura de Cuinejar:

Gyoza http://cuinejar.blogspot.com/2012/06/gyozes.html

L’Eva de Els meus plats:
Tòmaquets farcits d’amanida de blat http://elsmeusplats.blogspot.com.es/2012/06/tomaquets-farcits-damanida-de-blat.html

La Gemma de La cuina de casa:

Coca de llardons i avellanes http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2012/06/19/coca-de-llardons-i-avellanes/

La Gemma de Caprofiti:

Galetes de llimona http://caprofiti.blogspot.com.es/2012/06/galetes-de-llimona.html

La Sión de Fem un mos:

Pastís de dues xocolates http://femunmos.blogspot.com.es/2012/06/pastis-de-dues-xocolates_19.html

La Judith de El món de Juju:

Magdalenes de cireres http://elmondejuju.blogspot.com.es/2012/06/magdalenes-de-cireres.html

La Mònica de Coses de llàbiro:
Galetes de iogurt i ametlla

http://cosesdellabiro.blogspot.com.es/2012/06/galetes-de-iogurt-i-ametlla.html

La Marina de Tapa’t de tapes:

Crestes orientals de pollastre http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/06/crestes-orientals-de-pollastre.html

Canelons freds d’espinacs i salsa de pebre http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/06/canelons-freds-despinacs-amb-salsa-de.html

Pizza de tofu, olives i samfaina

Avui us proposo una pizza, la primera d'aquest blog! És una d'aquellles pizzes que acostumen a agradar a tothom perquè no porten, com alguns no volen, massa verd  ni ingredients no identificats. Bé, el que porten és el tofu. Ni dic res nou si apunto que els qui hem intentat fer tofu diverses vegades, sovint, hem comprovat que no té gust de res. Parlant clar, és insípid. Però si pensem en positiu, el tofu també té una cosa que a mi m'agrada molt, i és una textura de formatge que em permet fer-lo servir com a farcit, sencer, trossejat, o fins i tot en barretes, perquè és un formatge consistent, fàcil de manipular. Vaja, que és una solució vegetariana per a tots aquells que mengem poca carn i per als qui els agrada el formatge. Perquè el tofu... també és un formatge!!!

Què necessitem?

Per a la massa:

1/2 kg de farina

1 got d'aigua tèvia

1 pessic de sal

40 g de llevat de forner

Per al farcit

1 barra de tofu natural

1 carbassó

2 tomàquets pelats i sense llavors

1 pebrot vermell

1 pebrot verd italià

1 pot de salsa de tomàquet

oli, sal i pebre

Olives negres (opcional)

Orenga (que n'hi hagi!)

El tofu s'aconsegueix coagulant la llet de soja i premsant el quall obtingut. Encara que es pot utilitzar llet preparada, la majoria de productors de tofu obtenen la seva pròpia llet de soja remullant, triturant, bullint i assecant les llavors de soja. El procediment per aconseguir el tofu és comparable al que se segueix per a l'obtenció del formatge de llet (actualment anomenem llet a la que prové de la vaca). El tofu es presenta en diverses formes (en blocs frescos, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soja...). Conté aminoàcids essencials i un alt percentatge de calci i proteïnes. Si saleu el tofu serà sempre més fàcil de digerir.

El primer que farem per a preparar la pizza serà la massa, perquè després l'haurem de deixar reposar. Ho farem barrejant els ingredients indicats més amunt i amassant amb les mans (ideal per nens!). Seguidament, prepararem el sofregit amb el carbassó, els pebrots de dos colors, i els tomàquets trossejats. També un pessic de sal. Després, hi afegirem la salsa de tomàquet crua que tindrem a part.  Deixarem que totes les verdures quedin ben tovetes i ho reservarem.

Estirem la massa en forma de pizza, amb l'ajut d'un corró. Posem el farcit de verdures al damunt i esmicolem el tofu, que també incorporarem. Després, afegirem les olives negres i ho salarem una mica més. Abans d'enfornar-ho afegiu-hi una mica (força!) d'orenga que hi donarà un toc aromàtic molt bo i, a més, la farà més digestiva (aquesta és una de les propietats de l'orenga...). Ho posarem al forn una mitja hora a 200 ºC i... ja la tindrem a punt!!

Tabule o amanida freda de cuscús amb verdures

El cuscús és un d'aquells ingredients que, si encara no l'heu provat mai de fer a casa, us animo a elaborar. Sobretot, perquè és un ingredient RAPIDÍSSIM de fer! Tan ràpid que ni tan sols s'ha de coure. Ara ja fa uns mesos, en aquest mateix bloc, vaig publicar la recepta del cuscús calent, era un cuscús especiat amb olives negres. Avui us proposo una altra versió de cuscús, la que es menja freda i que s'elabora de manera una mica diferent i que es menja freda. Fet d'aquesta manera, el cuscús s'anomena tabule. Què necessiteu?

Ingredients:

4 c. soperes de cuscús

1 ceba tendra

1 tomàquet raf

1 grapat d'olives negres

1/2 llimona (el suc)

1 got de brou de verdures

1 pessic de sal

1 pessic de curri

Per a preparar aquest tabule caldrà que poseu el cuscús sec en un bol. A part, bulliu el brou, amb un xic de sal, i seguidament l'aboqueu damunt del cuscús. El tapeu i el deixeu reposar un parell de minuts, perquè el cuscús absorveixi el brou. A continuació, amb l'ajut d'una forquilla, pentineu el cuscús. Així us serà més fàcil que no se us enganxi ni faci grumolls. Seguiu la preparació tallant les verdures (tomàquet i ceba) en juliana. I, finalment, en un bol més gros hi poseu el cuscús, olives, verdures, un pessic de curri i el suc de mitja llimona i ho remeneu bé. Ho podeu servir com una amanida normal i corrent, al centre del plat, o com una tapa. Que en aquest bloc ja li escau... he he. Bon profit!

Per cert, un altre avantatge del cuscús és que us aguanta ben bé una setmana en bon estat a la nevera. Això  sí, abans de barrejar-lo amb els altres indredients. Tot sol i ja el tindreu a punt per una altra ocasió!

Pebrots del padrón en tempura i quètxup casolà

Heu provat mai de fer quètxup a casa? Jo no m'hi vaig posar fins fa un parell d'anys però, des d'aleshores, ja no en sé tastar d'altre. No és que sigui difícil, però sovint ens és tan fàcil trobar-ne al supermercat que ja no pensem a fer-ne. Com que, personalment, m'agrada molt fer conserves (em repeteixo més que l'all... he he) doncs no me'n vaig poder estar, i vaig començar a fer quètxup. A més, com a curiositat, el quètxup és un CHUTNEY! I això li dóna caràcter... Doncs som-hi!

Ingredients per a la tempura de pebrots del padrón:

1 paquet de pebrots del padrón

1 ou

4 c. soperes de farina fluixa

1/2 got d'aigua

1 glaçons de gel

1 pessic de sal

Ingredients per al chutney de tomàquet o quètxup casolà:

1/2 quilo de tomàquets pelats i sense llavors

1/2 got d'oli d'oliva verge extra

1/2 got de vinagre de xerès

3 c. soperes de sucre

1 c. sopera de sal

espècies (opcional)

D'entrada, preparem la tempura batent tots els ingredients esmentats abans. Després, hi suquem els pebrots i els coem al wok, amb poc oli i ben calent. Els reservem sobre un paper absorvent i després els presentem. En aquest cas, en un got, perquè es puguin anar agafant sense coberts, per la cua.

I ara preparem el quètxup. Posem els tomàquets pelats en una olla i els comencem a coure a foc lent amb l'oli. Al cap d'una estona hi afegim la sal, el sucre i el vinagre i seguim remenant. Quan ja comenci a agafar més espessor passem la barreja per la batedora i, després, ho seguim coent uns minuts més. Ho retirem del foc i ho posem en un biberó, de manera que el quètxup que no gastem en aquell moment el podrem reservar per a d'altres ocasions a la nevera. Ens aguantarà ben bé una setmana, ja que hem de tenir en compte que acabem de fer una conserva tipus chutney (sal+sucre+vinagre). Això ajuda a la conservació.

Popets saltats amb sofregit de ceba i salsa de iogurt

Si es vol aconseguir una tapa senzilla i bona perquè sí molt sovint només cal tenir una cosa en compte: que el producte principal sigui fresc i de qualitat. És el cas, justament, d'aquesta tapa, que no és gens complicada de fer però que resulta boníssima gràcies al producte. Jo no acostumo a disfressar gaire el marisc perquè precisament trobo que el millor de tot és notar-ne el gust al màxim, aquell gust de mar que sempre desprèn. Però darrerament tinc excedent de iogurts perquè me'ls faig a casa i, és clar, s'han de consumir amb una setmana. Així que vaig aprofitar-ne un per a fer una salsa que acompanyés els popets. Què necessitem?

Ingredients:

200 g de popets frescos de llotja

Ceba de figueres

Iogurt fet a casa

Pessic de sal

Oli d'oliva verge extra

Anet sec

El primer que farem serà el saltat de popets, veurem que un cop comencen a coure canvien de color i agafen aquest to rogenc tant bonic i abandonen el color gris apagat. A continuació, els retirem de la paella i els reservem. A la mateixa paella fem el sofregit de ceba, picada ben fina, i deixant-la coure força estona, fins que gairebé sembli una melmelada. Després, tornem a incorporar els popets i remenem. A part, fem la salsa de iogurt amb un iogurt (en aquest cas, fet a casa), un pessic de sal, un rajolí d'oli d'oliva verge extra i un pessic d'anet. I ja ho tenim a punt! Ho podem menjar amb l'ajut d'un escuradents per a fer-ho fàcil a tots els convidats.

** La cassoleta també és feta amb les mans, les meves... he he.

Endívies a la planxa amb salsa de romesco

L'endívia és una verdura que trobo que, a l'estiu, resulta fantàstica. Amb més quantitat d'aigua que un enciam, i més carnosa que l'escarola, l'endívia és una bona manera de variar les amanides. El que passa és que hi ha gent a qui se li resisteix perquè l'endívia sempre té un regust amargant, que no agrada a tothom. Una manera de solucionar aquest problema és fer-la cuita. Amb la cocció perden l'amargor i es coneverteixen en un dolç aperitiu abans de començar l'àpat. Fa poc en parlava amb un amic, que em deia que no les havia provat mai cuites, i de sobte em van venir ganes de fer-me'n una per sopar. En aquest cas, són fetes a la planxa, tot i que si teniu llar de foc us les recomano a la brada, agafen un gust de llenya que encara les fa més delicioses!

Ingredients:

Endívies

Salsa romesco (explicada aquí, tot i que en aquesta recepta és comprada)

Anet en espècie
Sal

Oli d'oliva verge extra

L'únic que heu de fer és partir les endívies per la meitat i passar-les, amb una mica d'oli i sal, per la planxa (volta i volta). Després, per al muntatge del plat, taqueu-lo amb romesco, a sobre i disposeu l'endívia i, finalment, ho regueu amb una mica d'oli d'oliva en cru i hi xispegeu anet sec. I llestos! Es pot servir fred, encara que l'endívia sigui cuita. Ideal per a l'estiu!

Còctel: el Rus Blanc

Aquesta és la meva proposta del mes de juny de Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta. No sóc gaire, o gens, de còctels, de fet, no sé mai per on posar-m'hi i, com molts i moltes de vosaltres heu dit, no és fàcil trobar tots els ingredients a casa, així en un plis-plas. Però, casualment, abans d'ahir vaig recuperar una ampolleta de vodka, autèntic, que vaig portar de la meva estada d'Ucraïna. Gràcies a aquesta petita ampolla se'm va encendre la llumeta i vaig pensar que podria preparar un dels còctels que havia tastat quan vaig ser a la península de Crimea (Ucraïna). En aquest cas, el vodka que vaig portar incorpora una mica de bitxo, però això encara li agafa d'afegir un toc de calor que vaig pensar que estaria bé. El còctel es diu... el RUS BLANC.

Ingredients:

1/2 parts de vodka

1/3 parts de licor de cacau

1/3 parts de nata líquida (la de muntar)

Gel picat (opcional)

Nou moscada ratllada

Per a preparar aquest còctel cal que poseu, en un pot que es pugui tancar amb tapa, o bé en una coctelera, és clar, tots els ingredients (també el licor de cacau que sí que vaig haver de comprar), excepte la nou moscada i el gel. Ho remeneu bé. Al cap d'1 minut hi afegiu el gel (jo no en tenia i vaig haver de posar la beguda a la nevera i llestos). I, quan ja ho teniu a punt busqueu una copa bonica, nosmalment d'aquestes triangulars per a còctels, i hi ratlleu una mica de nou moscada per sobre. I llestos! Espero que us hagi agradat.

Mel Mató Meló, les tres M

És ben clar perquè aquest post es diu com es diu. Mel i mató són els ingredients que aquest mes ens proposa el repte de Memòries d'una cuinera. No volia faltar a la cita perquè la de mel i mató és una de les postres que més m'agrada. Sobretot, quan vaig en un restaurant "Can" i tenen les tradicionals postres catalanes: crema catalana, macedònia, iogurt, músic... i Mel i mató! La meva primera idea va ser fer un flam de mel i mató, perquè a casa me'n faig de tant en tant, però em vaig adonar que ja n'havia publicat un aquí fa uns mesos (flam de mel i mató amb liquat de mandarina). Així que m'havia d'empescar alguna nova combinació. Gairebé inevitablement havia de ser una recepta dolça, portant el que porta, i... un cop vaig tenir el mató a l'abast, el meló, i la mel que un bon amic em va regalar un dia, una mel d'aquestes que encara fa olor de flors de tan fresca... ja ho vaig tenir!

Ingredients:

Meló Gàlia

Mel mil flors

Mató de 250 g

La recepta no té complicació. El més entretingut és tallar el meló. D'entrada, l'obrirem pel mig i després, amb cura i amb un ganivet prou afilat, tallarem unes llesques fines. En traurem la pell, la closca, que de totes maneres no llençarem. Després, al centre, com si féssim un rotllet, hi posarem el mató. Enrotllarem el meló i el reservarem. Farem tants rotllets com volguem (calculem unes dues tapetes per barba). I, finalment, posarem la mel a la base del plat i, damunt, els rotllets - tapa, de manera que amb la mel ens quedin ben asseguts, sense que se'ns moguin. I ja està! Els podem menjar punxant-los amb un escuradents o amb unes agulles de fondue, com vam fer nosaltres en aquest cas. Per a la decoració, farem servir les mateixes pells que hem tallat abans, i que col·locarem al costat del plat en forma de cargolet.

Amb aquesta recepta, doncs, participo a Memòries d'una cuinera del mes de juny.

Bon cap de setmana a tothom!!